Hi ha un encadenament de fets que algú qualifica de tempesta perfecta: borses, petroli, ?exiliats, secada mai vista... I l'expansió del gihadisme com a terrorisme global. He tingut l'ocasió de presentar el llibre Objetivo: Califato Universal, dels periodistes Eduardo Martín Pozuelo, Jordi Bordas i Eduard Yitzhak. Hi adverteixen dels perills d'un desafiament global basat en el fanatisme religiós que rep suports a Occident, des de l'extrema dreta a l'extrema esquerra, per ser antisionista i verbalment anticapitalista. Darrere de les fraccions armades que actuen en nom d'Al·là hi ha el finançament dels estats petroliers. Per això, la crisi del petroli acaba en dimensió política. Mentre estats teocràtics i dictatorials tinguin la paella pel mànec del combustible, les democràcies tindran la soga al coll. Per altra part, la dependència d'Occident i dels BRIC dels combustibles fòssils és una mala notícia per a la pervivència de la Terra com a lloc habitable. El canvi climàtic avança i també la pressió per migracions massives que poden ser més nombroses que les provocades per guerres. Finalment, la garantia de desenvolupament difús de la indústria i l'economia de serveis amb alta despesa energètica passa per l'autosuficiència energètica, lluny de la subordinació a les dictadures islàmiques. I aquesta només és possible amb un sistema integrat de fonts no contaminants: hidràulica, marina, geotèrmica, solar, eòlica, cinètica, etc.

El finançament de la violència gihadista prové dels 2.000 milions de dòlars que s'estima que ingressa EI pel petroli, fins als 25 de Boko Haram. Passant pels 1.000 de Hamas, 500 de Hezbollah i els 150 d'Al-Qaeda procedents de contraban de combustible, armes, drogues i persones que consumim o produïm als estats democràtics. És quan els ciutadans veiem aquestes contradiccions que tenim la impressió que el sistema polític fa aigües. I les temptacions populistes de solucions miraculoses, d'extrema dreta o extrema esquerra, fan el joc als qui volen un retrocés de llibertats universals. Les grans fortunes que perpetuen un model de capitalisme sense ànima i depredador, amb enginyeries fiscals per evadir impostos i deixar dèbils els estats del benestar i l'expansió del populisme/islamisme pseudorevolucionari disposats a formatar l'opinió popular en direcció messiànica, són els autèntics detonants de les tempestes perfectes que anirem patint, si no reaccionem a escala local o de societats nacionals petites i homogènies, creant models alternatius d'economia i valors democràtics.