La closcologia

28.01.2016 | 09:14
La closcologia

El repàs exhaustiu a la biografia del president Puigdemont ha derivat en una investigació escrupolosa sobre els fets dels seus avantpassats, de manera que ara mateix deuen estar gratant a Atapuerca cercant la prova definitiva d'una espanyolitat que ens estaria amagant. Els pioners han estat dos investigadors del diari El Mundo de Madrid, els quals han descobert que Puigdemont tenia una àvia andalusa. La senyora Antonia de La Carolina, a Jaén, poble originari de l'àvia del Molt Honorable, experta en el padró, ha aportat la prova concloent: «Esa cabeza tan gorda es típica de los Ruiz aldeanos, sin duda».

El precursor en l'estudi de les closques humanes va ser l'erudit begurenc Josep Pella i Forgas, qui a finals del segle XIX criticava la ignorància dels pagesos del mercat de Palafrugell que no es deixaven mesurar el crani, fet que considerava un destorb a l'avenç de la ciència. De Pella i Forgas a la senyora Antonia hi ha un progrés manifest de la closcologia o ciència que estudia la closca. Ara ja podem associar la forma del cap a un cognom i a una procedència geogràfica.

L'estudi dels cognoms és una ciència auxiliar de la closcologia per determinar l'espanyolitat dels votants. Quan l'Alicia Sánchez-Camacho va reclamar el vot recitant un grapat de cognoms acabats en -ez, li vaig escriure perquè el meu no el va dir i no sabia a qui votar. No em va tornar contesta. En Jordi Cañas de Ciutadans va rebre la mateixa pregunta i em va bloquejar. Tots dos es van comportar com els pagesos del mercat de Palafrugell.

La closcologia permetrà d'acabar amb les recurrents conteses electorals. Un cop avaluada la testa, el closcòleg fixarà el vot de per vida i durant generacions de l'elector objecte d'estudi. Els avantatges són que no caldrà esperar a la majoria d'edat per votar i, a més, les enquestes electorals esdevindran cent per cent fiables. La contra és que si estem en desacord amb el partit que ens ha tocat, ens haurem d'enfrontar a un sempre perillós trasplantament de closca. El canvi de cognom és més senzill, com ens va demostrar en Zaplana en temps de Carod-Rovira.

El drama és que la closca protegeix el cervell, que és l'òrgan on es generen les idees. El cervell és tan manipulable que pot actuar en dissonància amb el que exigeix la forma del crani. Sensible a tota mena d'ingerències externes, el cervell és el gran traïdor. És d'esperar que futurs descobriments en el camp de la closcologia impedeixin que al votant li mengin l'olla, pas definitiu per tal que la democràcia a l'espanyola arribi a la plena consolidació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema