No és que sigui impensable canviar el nom de la Fundació Princesa de Girona, és que seria una tragèdia. Qualsevol que hagi assistit de prop a les reverències, genuflexions, somriures impostats i secrecions de tota classe de fluids corporals que executa alhora, com un sol home, la casta gironina així que té a prop algú de la família reial, ho sap. Quan arriba el dia D, el de la visita reial a províncies, els gironins que compten ja fa mesos que esperen una manyaga del monarca al cap, o de la seva cònjuge, o si més no de la seva hereva, o almenys d'algun nebot o bastard borbònic que passi per allà. Furtar-los això seria més que un crim, seria apagar el llum de la seva vida.
Jo he vist reverències que fan dubtar de si dins d'aquella esquena s'hi allotja una espinada. He vist somriures que han durat tota la visita, amatents per esclatar en gran riallada a la primera paraula que surti de la borbònica boca, ni que sigui per demanar l'hora. He vist com la suficiència amb què miren els quatre arreplegats que s'apleguen per esbroncar el rei es transforma en satisfacció quan els Mossos, en homenatge a la visita reial, els atonyinen. Si els empresaris i polítics gironins ?tin?guessin cua com els gossos, amb la visita de la família reial produirien prou energia eòlica per il·luminar durant deu anys Nova York. Com pot algur voler robar tanta felicitat? Canviar una borboneta rosseta i viva per un Rahola bigotut i mort, com alguns proposen? Per favor, una cosa és seguir la broma de la desconnexió si no passa d'aquí, però una altra és jugar amb els sentiments de la gent que mana.
Celebro que l'alcalde anunciés que mantindrà la relació amb la Fundació Princesa de Girona, i sobretot que aquest cop no s'equivoqués en parlar, ja que referir-se a una relació «amb la princesa de Girona» podia provocar un conflicte. Però sobretot celebro que ho fes malgrat l'oposició del ple municipal, mostrant així el valor del que allà s'aprova. Com més propera a la veritat, millor serà la mentida, va escriure Asimov, precisament a La Fundació.
