L'ou, la gallina i el polític

30.01.2016 | 09:28
L'ou, la gallina i el polític

A la pregunta de què va ser primer, si l'ou o la gallina, un científic va respondre que la gallina és el mitjà que utilitza l'ou per reproduir-se. L'explicació era que, de fet, l'ou és un concentrat d'ADN amb una mica de carburant per als primers dies. La gallina seria un artefacte voluminós sense altra utilitat que multiplicar el nombre d'ous, i per tant, d'opor?tunitats de l'espècie per sobreviure. I la gran força de la natura és l'instint de supervivència, tant dels individus com de les espècies.

En política succeeix si fa no fa. Els individus es regeixen per l'instint de supervivència, que implica la lluita contra els altres individus per uns recursos escassos: els càrrecs interns o institucionals, el poder que proporcionen i els ingressos econòmics aparellats. I al mateix temps, les organitzacions són capaces de sacrificar una part dels seus propis individus per garantir la seva supervivència, que al seu torn passa per vèncer altres organitzacions en la lluita pels recursos escassos -càrrecs, poder, diners-. No podem examinar cap mapa de situació política si perdem de vista aquest axioma: la darrera i més poderosa causa de qualsevol moviment és l'instint de supervivència.

Aquests dies en què volen les ofertes de pacte i s'apel·la al sentit d'Estat, no hem de perdre-ho de vista: en cada alternativa tothom mi?rarà si afavoreix o complica la seva pròpia supervivència. Tant de les persones com dels partits, amb la possibilitat que els resultats no quadrin i, dins d'un partit, allò convenient per al comú no convingui a alguns dels particulars. Per això la història és plena de renúncies que s'han fet esperar dies i dies, i de personalitats entossudides que amb la seva caiguda han arrossegat el vaixell.

Tot això no sembla gaire bonic, però la realitat no sempre és bonica. És real i prou. Els polítics professionals són humans que es dediquen a un ofici altament competitiu i amb una gran taxa de fracas?sos i expulsions, però que es mou per unes regles força compren?si?bles. En la vida ordinària és difícil convèncer la gent perquè actuï en contra de la seva supervivència; en política, també. En la vida ordi??nària ho podem acceptar pel bé dels nostres descendents, que són la nostra supervivència genètica. En la vida política, la compensació ha de ser personal i directa, i s'ha d'acompanyar d'una pistola al pit com a argument de convicció.

Si l'ou és capaç d'inventar la gallina per perpetuar-se, imagineu el que pot arribar a fer un polític.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema