· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

31.01.2016 | 09:16

Agraïment
Miquel Àngel Lladó Ribas. Marratxí (Mallorca).

Qui ha dit que els àngels de la ­guarda no existeixen? El passat 22 de gener el nostre fill Pere Lladó Sureda va sortir a fer una volta en bicicleta pel Mas Llunyès, tot aprofitant una pausa en l´estudi i per tal d´orejar-se una mica. Un moment donat, en un revolt de la carretera, va relliscar de tal manera que va sortir disparat cap endavant, va impactar amb el cap a terra, i va quedar inconscient durant un temps.

La casualitat (casualitat...?) va fer que just en aquell instant circulés per la zona una dona que portava la mainada i que va ser testimoni de l´accident. Em consta que, després d´explicar ràpidament als nens el que acabaven de veure, va acudir en auxili del nostre fill i va tenir cura de cridar l´ambulància que el portà a l´hospital Josep Trueta d´aquesta bella ciutat. El seu nom era Conxita, o Conchita, tant se val. La qüestió és que va ser allà en el moment oportú i que li va prestar una assistència sense la qual potser les coses haurien anat d´una altra manera, n´estam ben convençuts.

Aquestes línies són per agrair-li pregonament el que va fer pel nostre fill, un agraïment que volem fer extensiu a tot el personal de l´hospital (metges, infermeres, zeladors, personal de servei) que tingueren cura en tot moment d´en Pere, com també als seus ­com­panys de pis i amics del Club Triatló Girona per les atencions i el suport rebuts en tot moment.

Gràcies, de tot cor.

El Born, eix cultural
Jordi Pausas. parÍs.

El carrer Montcada del barri del Born va ser escollit per l´alcalde Porcioles per instal·lar-hi el Museu Picasso, que és indiscutiblement el pintor contemporani que ha assolit més fama i reconeixement internacionals. En el moment previ i immediatament posterior als Jocs Olímpics, la zona del Born va arribar a tenir més d´una vintena de galeries dedicades a l´anomenat «art contemporani» –esoterismes abstractes i derivats– totes les quals han desaparegut com per art de màgia: Metrònom; Sala Montcada de la Fundació La Caixa; La galeria Maeght de París –que passà sense pena ni glòria– al Palau Cervelló, al carrer Montcada, en el lloc de la qual s´´acaba d´instal·lar la Fundació Gaspar, una iniciativa de l´exgalerista Moishan Gaspar, besnét del fundador de la històrica Sala Gaspar, el qual està obsedit a «tornar a enganxar un públic desenganyat amb l´art contemporani». I fent costat al Museu Picasso, al carrer Barra de Ferro, hi ha el magnífic Museu Europeu d´Art Modern, dedicat a l´art figuratiu contemporani. Perquè es digui el que es digui des de les institucions oficials i malgrat la guerra freda cultural, és una obvietat que les arts figuratives segueixen sent les pròpies de la cultura europea...

Llibertat i llibertats
Jesús Domingo Martínez. girona.

S´ha escrit molt sobre la diferència abismal que hi ha entre aquests dos termes (llibertat i llibertats), aparentment semblants però diametralment oposats de fet. Ser lliure suposa capacitat de lliurar-se d´esclavituds, viure sense lligams, per poder seguir un camí que em porta a la realització personal, que acaba, per a tot home, en la gran festa de la visió de Déu. Les llibertats amb massa freqüència són justament lligams. Llibertats per fer en cada moment el que em ve de gust, és el que ofereixen en general molts polítics, sabent quants cauran en aquest parany. Són llibertats que no alliberen, sinó que lliguen.

Circ polític a Girona
Andreu Moreno. girona.

Aquests darrers dies la política gironina ha derivat en un lamentable circ. Primer va ser el frau democràtic de l´elecció pel mètode del «dedazo» del número 19 de la llista convergent com a alcalde, algú que ni tan sols va obtenir recolzament de vots per ser regidor. Després va venir l´esperpent d´un ple en què el nou alcalde es va oblidar de prometre el càrrec i que s´ha hagut de repetir al cap d´uns dies. I, com a cirereta, el sectarisme d´alguns regidors d´atacar la Fundació Princesa de Girona, reconeguda per gironins de totes les ideologies pel seu treball de foment de les vocacions científiques, la creació d´empreses i la formació dels joves de la nostra ciutat. Lamentable tot aquest espectacle polític de falta de rigor, ressentiment i radicalisme que no beneficia gens Girona i ens avergonyeix a molts gironins.

«La Brama» de Girona
Carles Mallart. girona.

Fa uns dies que a Girona ciutat, sobretot als mitjans de comunicació «la Brama» no para d´escandalitzar-se «tal fariseus» del mètode emprat en l´elecció del nou alcalde, Albert Ballesta. Estic d´acord que el mètode no ha estat pas el més clar, sobretot per la nul·la explicació pública de qui corresponia, ha emprat tants dubtes i brams. No entraré en l´aspecte legal que tots sabem ho és, sinó en l´aspecte pràctic, real, de conveniència per a la ciutat, i de projecció de futur. Estem en un sistema de partits polítics ens agradi o no. El panorama ens l´han pintat de la següent manera: per una banda Isabel Muradàs, que és del partit Demòcrates (antiga Unió) i número 2 de la llista, que hauria estat una excel·lent alcaldessa, amb professionalitat i maneres totalment contrastades. En no ésser de CDC i òbviament el partit no vol perdre una alcaldia tan significativa com la de Girona, va mirar dins casa seva i va veure que dels 4 candidats que es postulaven en tenia un altre més adequat i idoni, el van proposar, tot pensant en els interessos de la ciutat, els de CDC i també amb la vista posada a les Municipals de 2019. Tot això que he llegit que alguns regidors haurien de dimitir perquè els han obviat en l´elecció de nou alcalde o alcaldessa ho trobo fora de lloc, una bestiesa, vaja, malgrat això del número 19 de la llista, que va ésser l´elegit. Crec que ningú s´ha de sentir menystingut ni obviat, la idoneïtat d´una elecció pot obeir molts factors fins i tot aliens al candidat. Cal recordar l´elecció recent de president de la Diputació de Girona, i també la del nou president de la Generalitat de Catalunya. Els temps han canviat, tots ho sabem. Ara el que toca fer és donar els 100 dies de gràcia al nou alcalde, que juntament amb tot l´equip de govern tiri endavant, es dediqui totalment a la ciutat i que si sap aprofitar les possibilitats que se li obren, Albert Ballesta pot marcar territori, ens cal lideratge i creiem que el té. Els deixarem treballar? Al temps. Estimem Girona, passió per Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema