La forma és contingut

31.01.2016 | 09:16
La forma és contingut

També en democràcia. El moviment independentista, per exemple, invoca el dret a decidir i el dret a votar dels ciutadans. Però quan es vota, cuinen el vot al seu gust amb poc respecte a les formes democràtiques. És notori el plebiscit: no compten vots, encara que el plebiscit va de comptar vots, sinó diputats perquè els permet, sense vergonya, parlar de mandat democràtic quan a les urnes els avala sols un 47,8%. A les darreres eleccions, el candidat a president era Mas. No fou elegit, però, com la cosa més natural del món, designà hereu per a la presidència.

Semblant és el cas de Girona. El natural és que si plega el primer, l'alcalde, el segon prengui el relleu. Per això és el segon. I si hi ha problemes de coalició, el tercer. És el que s'entén en votar a les eleccions on la persona pesa més. Doncs, no. Un sanedrí va decidir que seria el dinovè i que havien de renunciar vuit persones a ser regidors. Amb poc drama, perquè la majoria, per no dir tots, foren guanyats amb arguments pel cap, pel cor i per a la butxaca.

L'alcalde és un secretari d'ajuntament. O sigui, el funcionari municipal per excel·lència. Desconegut per a la ciutadania, ha fet carrera a l'administració de la mà de CDC i Girona no és sinó un altre destí. Els governadors d'en Franco designaven alcalde a persones vinculades a la ciutat o al poble. Amb CDC i en aquest cas l'alcalde s'assembla més al podestà d'en Mussolini que a cap representant democràtic elegit pels ciutadans.

ERC i la CUP no han reaccionat proposant una alcaldia alternativa. Una alternativa viable, donades les circumstàncies. S'han encongit i no han exercit la sana costum democràtica de canviar de govern quan l'erra tan greument. Uns, perquè la ?direcció els ha frenat. Altres, perquè, amb segons qui, no es volen entendre. Xerren molt i no fan res. Bé, sí que fan: garanteixen el govern al partit de la corrupció catalana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema