Girona viu un gran èxit i un gran fracàs. El gran èxit és la transsubstanciació de l'alcalde Puigdemont en 130è president de la Generalitat. Transsubstanciació sobrevinguda després del miraculós desistiment d'Artur Mas a tres quarts de quinze tocades. El nou president Puigdemont deu fidelitat a Mas, però no es tracta de la fidelitat de Mas a la família Corleone, perdó Pujol. A Puigdemont no se li ha perdut res per Sicília. Mas vol reconstruir Convergència, una Convergència desmafiada, esperem. Bon vent i barca nova.
El gran fracàs que viu Girona és la designació a ditàs -dit queda massa discret- del substitut alcalde. La llista electoral de Convergència i coequipiers, composta exclusiva?ment d'incompetents d'alçada d'un campa?nar pel que sembla, ha obligat a rascar el cul de botella fins trobar un alcaldable que sàpiga signar el seu nom amb més que una X. Com explica el director de Diari de Girona, Jordi Xargayó: "El 19è de la llista es conver?teix en alcalde de Girona, el 4t per Barcelona era el primer en les eleccions al Parlament i el 3r per Girona va ser el primer. La gent vota i els partits fan i desfan". Els dos altres exemples que dóna mostren l'origen del problema: la llei electoral. No, no és culpa de Madrid. Des del primer Estatut -quatre referèndums i una consulta enrere- Catalunya pot legislar la seva pròpia llei electoral. Ni CiU ni PSC tingueren mai cap interès en trencar el seu bipartidisme. La deficient democràcia espanyola s'emmiralla en la deficient demo?cràcia catalana.
Israel és l'única democràcia perfectament representativa i governa depenent sem?pre de coalicions més exòtiques que la catalana d'ara. Una persona un vot no funciona ni a Amèrica on els districtes electorals han estat distorsionats per garantir prou pes als negres. A Catalunya el gran pes de Barcelona faria que ningú pintaria res fora de l'Àrea Metropolitana. No seria possible un president de Girona i quin polític aniria a l'Ebre o el Pirineu? Quants van a la Vall d'Aran ara? Fora d'inauguracions pocs veuríem amb una representativitat perfecta.
Passar de la província als districtes comar?cals seria massa revolució, però hi ha reformes fàcils com obrir les llistes. Significa que pots canviar l'ordre dels que votes, tatxar noms i incorporar-ne d'altres llistes. Faria una segura neteja d'impresentables. Només quatre gats han votat pel corrupte presumpte innocent Duran Lleida quan ha anat sol. Tatxar-lo significava perdre el teu vot. Una segona reforma fàcil és elegir alcalde. Més d'un es trobaria en minoria, però això ja passa ara, fins i tot a Girona amb el desavantatge d'un alcalde cul de botella. Molt millor votar-ne un de nou, on es presenti el cul de botella i alcaldables menys enculats. Potser no tindria prou suport, però quin té Colau a Barcelona? En minoria tot ho nego?cia i prou bé va Barcelona. Puigdemont mostra que la transsubstanciació electoral seria un altre gran bé.
