Ja fa uns quants anys que treballo de psicòloga en el món de l'educació. Hi ha dos aspectes bàsics que m'agradaria compartir amb vostès.
El primer i principal és que no podem negar la diversitat d'alumnes que tenim a les aules i per altra banda, els pocs recursos de què disposem i que, en conseqüència, hem d'optimitzar. La societat, en general, sempre se situa a favor dels dèbils: l'educació dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) o dels que tenen dificultats en els aprenentatges. El tòpic més utilitzat és "per què s'han d'invertir recursos en alumnes intel·ligents que amb les seves capacitats no pateixen dificultats d'aprenentatge? I per tant, millor invertir-los en aquells alumnes que els costa tirar endavant perquè no tenen la intel·ligència o la capacitat per poder-ho fer. Si no els ajudem, la incapacitat els farà perdre l'autoestima, condemnant-los al fracàs escolar". Amb aquesta segona part estem d'acord, però no amb la primera. Pensem que aquestes afirmacions es fan per desconeixement, però fan molt mal i cal rebatre-les quan surten en els mitjans de comunicació.
Què passa quan un alumne superdotat o talentós s'adona que és diferent als altres perquè veu que quan una mestra explica alguna cosa nova ell l'entén a la primera o, fins i tot, els seus interessos l'han portat a descobrir-ho sense que li ho expliquin? D'entrada, el fet de prendre consciència d'aquesta diferència el pot espantar, el pot fer sentir malament, com una "cosa rara". A partir d'aquí, necessita trobar mestres que el facin adonar-se que no passa res, ans al contrari, que el facin creure en les seves capacitats per poder-les potenciar, que li generin reptes que el motivin, és a dir, que tingui l'atenció que la seva diferència requereix, com la resta d'alumnes. Si no, li passarà el mateix que a l'alumne que no s'ha sentit atès en les seves dificultats i perdrà la motivació, se'n ressentirà la seva autoestima i molt probablement acabarà sent també un fracàs escolar!
Hi ha alguna diferència respecte a com acaba la història dels dos alumnes? I què ens mostra la realitat de les aules? La majoria d'escoles utilitzen els seus recursos en el primer alumne, evitant així el fracàs escolar, mentre que en el segon continuarà l'escolaritat i el seu cas s'agreujarà a l'arribar a l'ESO amb les seqüeles que anirà arrossegant, perdent pel camí un talent que podria reportar beneficis a la societat en un futur.
El segon aspecte que voldria destacar és que estudiosos del tema donen dades que cal considerar i no podem obviar. Un 7% dels alumnes d'una escola tenen altes capacitats, el que vol dir que a cada aula hi ha 1 o 2 alumnes superdotats o talentosos. Probablement, també hi haurà 2 alumnes amb NEE que el Departament d'Ensenyament designa per aula i cal afegir el tant per cent que per estadística hi ha d'alumnes amb trastorns d'Aprenentatge o de Conducta, i no ens oblidem de la resta que anomenem "la majoria silenciosa", que com són alumnes molt escolars, no queda temps per atendre'ls.
Així doncs, davant d'aquesta realitat, el mestre o es converteix en un "superheroi" per poder donar resposta a les necessitats dels diferents perfils, o no pot fer bé la seva feina i no els atén a tots. La conseqüència és un sentiment d'insatisfacció del professional que no pot treballar amb les condicions que voldria i un malestar dels alumnes tant en l'àmbit de rendiment com personal, i que els porta moltes vegades a un fracàs escolar o a alteracions emocionals que poden arribar a ser greus.
Quines solucions hi ha davant d'aquest escenari? Tots tenim clar que en la societat actual en poc temps s'han produït i es produeixen canvis a un ritme vertiginós. Davant d'aquest fet ens preguntem: si l'escola ha de ser un reflex de la societat on vivim, per què no s'han reflectit aquest canvis també en l'educació? La realitat és que la majoria d'escoles continuen funcionant com fa 50 anys: classes magistrals del professor, taules de cara a la pissarra, controls memorístics... En una escola d'aquest tipus no hi té cabuda la diversitat.
Però siguem positius i fixem-nos en un grup d'escoles que cada vegada es va fent més gran, que són les escoles inclusives, on la inclusió és el projecte educatiu que abanderen, entenent la inclusió com l'escola on tothom té cabuda perquè les metodologies que utilitzen s'adapten a tots els alumnes. En aquestes escoles, cada alumne té el seu lloc, és respectat pels altres i se'l valora per ell mateix, potenciant-lo en allò que sap fer millor. Treballen per projectes, tenint en compte els interessos dels alumnes, però a la vegada, despertant-los la curiositat per investigar, relacionar, descobrir... El treball cooperatiu és un mètode cabdal en aquestes escoles: aprendre a organitzar, ser autònom en els càrrecs i responsable en la feina encomanada. Compartir els èxits i aprendre a acceptar els fracassos com una possibilitat de canvi i, per tant, de millora. La creativitat està a l'ordre del dia. El mestre es converteix en una persona que acompanya els alumnes i els esperona, creant-los nous reptes perquè no perdin la motivació. El seu objectiu és fomentar l'autoconeixement. Les nenes i nens han de saber els seus punts forts per potenciar-los i els seus punts dèbils, però sempre ha de tenir més pes el reconeixement d'allò positiu per sobre les debilitats. Així es fomenta una bona autoestima i tant l'alumne com el professor se senten bé amb ells mateixos i en la feina que duen a terme.
En aquest tipus d'escola sí que tenen cabuda els alumnes amb Altes Capacitats i els que presenten necessitats educatives especials perquè cadascú pot desenvolupar les seves capacitats, siguin quines siguin, però sentint-se part del mateix grup.
Hem començat el camí, ens ha costat força arribar on som ara, tant pel que fa a recursos materials com humans, però ens queda molt per fer. És important que les escoles es dotin de més recursos, però hauríem de fer possible que els diferents col·lectius que defensem un perfil determinat d'alumne anéssim a la una i lluitéssim per aconseguir escoles inclusives on els recursos siguin aprofitats per tothom.
Des del grup d'Altes Capacitats del Col·legi de Psicòlegs i de Psicopedagogs cal continuar treballant perquè arribi la formació a les escoles, perquè tots els alumnes ben dotats siguin detectats i atesos, i per denunciar, si es dóna el cas, males pràctiques educatives.
Negar l'existència d'aquests alumnes és negar la realitat i això no beneficia a ningú. No es pot obviar la diversitat perquè ens tanca la possibilitat de tenir més ajudes i recursos per desenvolupar millor la nostra feina en favor del conjunt de tot l'alumnat.
