Un lloc web o una pàgina web i també el weblog (diari web), components del súmmum d'internet, de mica en mica estan essent desplaçats per les xarxes socials, que han agafat el relleu. El seu creixement espectacular és un avenç amb uns límits encara per explorar.
La característica més punyent de les xarxes socials és la globalització instantània de qualsevol breu comentari compartit per un fotimer d'usuaris que, de rebot en rebot, l'escamparan per arreu del món amb conseqüències imprevisibles. Els conceptes de hashtag (etiqueta) o de trending topic (tema més comentat) s'han incorporat als mitjans audiovisuals amb una celeritat inimaginable.
Ara bé, hi ha un altre aspecte relacionat amb la informació que circula per les xarxes socials que també ha provocat una profunda transformació en les relacions humanes. Les dades ja no es troben a l'aparell de cadascú sinó que són en un "núvol" al qual s'hi accedeix des d'un ordinador, tauleta, o telèfon mòbil.
Tal com ho defineix Termcat: "La informàtica en núvol (en anglès cloud computing) és un sistema d'emmagatzematge i ús de recursos informàtics basat en el servei en xarxa, que consisteix a oferir a l'usuari un espai virtual, generalment a Internet, en què pot disposar de les versions més actualitzades de maquinari i programari". De fet es tracta d'un conjunt de centres de processament de dades, escampats arreu del planeta, que disposen de tota la informació.
Aquest sistema, tant per als usuaris individuals com per a les empreses, les organitzacions o les entitats, representa avantatges i oportunitats, però també perills quant a la seguretat, privacitat i desconeixença d'on es troben físicament les dades.
Per aquestes circumstàncies, no s'ha de descartar que es produeixi un fenomen semblant a l'efecte papallona entès com l'amplificació d'errors que poden aparèixer en el comportament d'un sistema caòtic, en el qual les variables canvien de forma erràtica. S'ha vulgaritzat aquesta teoria amb l'exemple que una papallona que, amb el seu aleteig, agita l'aire de Pequín avui pot desencadenar una tempesta dies després a Nova York. Doncs bé, a les xarxes socials una notícia sense contrastar, una difamació o una mentida interessada poden provocar perjudicis irreparables i efectes indesitjables per a les persones involucrades.
En català s'utilitza l'expressió "ser un gamarús" per assenyalar la gent beneita, talossa, toixa, obtusa o estúpida. Les xarxes socials són plenes de gamarussos que, a vegades sota l'anonimat, escriuen o diuen bajanades terribles. Compte, doncs! Aquells que reben missatges, whatsapps o tuits, abans de respondre, s'ho ha de pensar i repensar... Que ningú participi en provocar l'efecte gamarús!
