Cartes

lluís ribas garosa. girona.

Ara ens posarem les mans al cap. Divendres una persona va envair el carril contrari amb el seu vehicle a Fornells i a resultes de la topada va morir la Laura. El conductor havia donat positiu hores abans en un control d´alcoholèmia després d´haver tingut una topada amb un altre vehicle. Pot ser que aquesta persona sigui un malalt addicte a l´alcohol, segur que els agents van complir escrupolosament les lleis que redacten, no ho oblidem, els qui nosaltres posem al capdavant de tan delicada tasca. Però mentre l´alcohol estigui present en totes les celebracions, mentre els infants vegin els seus pares consumint-ne, els seus ídols celebrar les victòries esportives amb alcohol, mentre els joves puguin comprar-lo amb total impunitat, mentre no sapiguem explicar als joves i no tan joves que no cal celebrar les nostres festes d´altra manera que no sigui anant a barraques per fires, tots en som responsables. Tant de bo m´equivoqui, però aquest cas, malauradament, no serà l´últim. I ara sí, posem-nos les mans al cap. O millor als ulls, així no haurem vist res... O sí, haurem vist com les indústries alcoholeres van fent el seu agost a costa de la salut i la vida de la gent. Quant trigarem a exigir tolerància 0 a les nostres carreteres?

Les eleccions del 20-D a Espanya, o com governar en negatiu

JOSEP MARIA BOSCH. girona.

És evident que les passades eleccions generals van deixar un rastre de complicació i de greu dificultat sobre les possibilitats de triar un govern seriós a Espanya. Si partim de la base que «un plato es un plato y un vaso es un vaso», arribarem a la següent conclusió pel que fa a les anàlisis sobre els diferents partits que es presentaven:

- Partit Popular: El PPartit de la corruPPció. El de les amenaces. De la manca de serietat. De la falta de diàleg. Té una dificultat afegida, i és que els joves del PPartit, són ­igual de totalitaris que els vells.

- PSOE: Té una aparença que cau més simpática, però és igual de «chauvinista» i de jacobí. És més, en el tema econòmic, són uns maldestres i trenquen tot allò que toquen.

- Ciutadans: El partit dels «llepaculs» dels altres partits grans i, sobretot, aquell que té en el seu ADN la catalanofòbia. Comparteix (i, fins i tot, disputa) amb el PP l´herència del franquisme.

- Podem: Populista i poc seriós, sense cap experiència de govern que l´habiliti. És una incògnita. Quasi segur que en negatiu.

Davant d´aquest panorama, l´elecció és tremendament complicada: ja no es tracta d´elegir el millor, sinó el menys dolent. Un govern en negatiu! Però, després del que hem vist, jo em pregunto: quin és el menys negatiu? el corrupte i franquista?, el maldestre en economia?, el «llepaculs» i catalanòfob?, l´inexpert? I, la veritat, per moltes voltes que li dóno, sóc totalment incapaç de triar. És evident que, en aquest tema, els catalans no podem pas donar lliçons a ningú: hem tingut, també, un «impasse» massa difícil. I que s´ha tancat d´una manera un xic «especial»: però, almenys, hem donat una nota de creativitat en el darrer moment.

Jo voldria demanar aquesta mateixa creativitat en l´àmbit d´Espanya, però molt em temo que serà massa difícil: ells -desgraciadament- van exhaurir aquesta creativitat just en el moment, uns quants segles enrere, en què van decidir bastir una capital al bell mig del desert i fer passar totes les carreteres i vies de ferrocarril, per allà. I, enmig, el rei. Altres vegades tan encertat però, aquí, amb unes quantes «ficades de pota» de pronòstic reservat, probablement per culpa dels seus assessors. Tant de bo m´equivoqui!

Els barons indulten

els populars

JOAN JANOHER I SADURNí. forallac.

Dintre els neguits de formar govern, i les anades dels principals líders polítics per les entrevistes amb el Rei, ens fa la impressió que aquest tampoc es decideix i no està a l´altura d´afrontar-ho. Sembla que el partit socialista està sotmès al programa de les eleccions del 20-D, on la posició d´aquest els obliga a no fer costat al govern de Rajoy. Llavors, emparant-se en el missatge propagandístic de fer fora el partit qüestionat, només caldrà dir no a la investidura. Seria un nou fracàs social si s´afluixen els continguts pels quals la ciutadania els va votar, esperant d´ells una reforma vital d´estat, fent-los fora de l´hemicicle. Massa temps han governat i tapant tota mena de corrupció massiva, dispersada en diferents comunitats, on els seus representants de partit s´han embutxacat milions d´euros a costes de les arques del contribuents. No en teníem prou de proves i d´escàndols, que ara sí, València, ha volgut rematar la credibilitat dels populars.

No cerquem aproximacions ideològiques, defugim d´una vegada per totes de la corrupció, com de l´estatus imperialista dominant. Ens cal un govern d´entesa d´esquerres, comprometent-se a eradicar els mafiosos, controlant tota acció de desfalcs, mitjançant les auditories transparents que requereixen la governabilitat del país. Ens cal que la investidura no comporti la pèrdua de la confiança democràtica, només serà útil el canvi, si desapareixen els fantasmes del passat.