Google s'ha convertit en la primera empresa del món pel seu valor en borsa, cosa que demostra que el cercador de paraules ho és també de tresors per als seus accionistes. L'empresa dels nombres, curiosament englobada sota un nom de lletres com Alphabet, val ja 545.000 milions de dòlars: i segueix pujant.

No és l'única, naturalment. Altres empreses de la nova economia del bit, com Apple, Microsoft o Amazon, figuren també al capdavant del repertori mundial d'asos dels mercats. Es diria que una subtil conjura de matemàtics -ja sigui en la seva versió pura, ja en la branca delegada de la informàtica- s'està apoderant del planeta mentre aquí perdem el temps especulant sobre el perill de Podem, la corrupció del PP, el guirigall del PSOE i altres irrellevàncies per l'estil.

Advoca a favor d'aquesta hipòtesi, encara no descoberta pels teòrics de la conspira?ció, el fet que els dos fundadors de Google siguin d'origen jueu: i un d'ells -Serguéi Brin- nadiu de Mos?cou, l'antiga capital de la Unió Soviètica. Si a això s'afegeix que la clau del seu èxit va ser la invenció d'un algoritme màgic capaç de trobar a la Xarxa qualsevol cosa que un busqui en qüestió de segons, les sospites cobren cada vegada més cos.

Fàcil és deduir que l'algoritme evoca les pràctiques de la Càbala, disciplina hebrea que consistia precisament a buscar els secrets ocults dels textos adjudicant a les paraules un valor numèric. Igual que els actuals genis d'internet, els cabalistes reduïen a nombres tota la vasta complexitat del coneixement per extreure als textos el seu hermètic significat.

A més del secret de les recerques, Larry Page i Serguei Brin li han tret un munt de diners al seu invent; però això és el de menys. Més que una cabalosa suma de bitllets de banc, el que els pares de Google han aconseguit és dominar el mercat del coneixement i, ja de pas, els hàbits de consum i fins i tot de comportament de la clientela mundial que fa servir diàriament el seu cercador. Això és, directament, poder; i la resta, punyetes.

A diferència dels vells conspiradors, que triaven cenacles més aviat cutres per acordar els seus plans de domini del món, els actuals conjurats de la matemàtica fan servir els garatges. Ara es conspira a les cotxeres de casa, on van néixer emporis de la talla de Microsoft, Apple i, naturalment, Google; per citar només alguns exemples de l'anomenada "economia de garatge". La nova revolució de les finan?ces i els costums s'ha gestat entre aromes de tub d'escapament.

Comparada amb aquesta ampla conxorxa de pitagòrics a la cotxera, el projecte d'assalt al Govern que encapçala Pablo Iglesias a Espanya resulta d'una candidesa gairebé entranyable, per no parlar ja del seu limitadíssim abast local. No són els PNN d'una fosca Facultat de Polítiques els que estan revolucionant el món, sinó joves matemà?tics i enginyers esdevinguts empresaris. Gent experta en els sortilegis de l'algoritme, a la manera de la Càbala, s'ha fet en molt pocs anys amb la Borsa i, el que és més impor?tant, amb les dades de consum de milers de milions de compradors.

Estranyament, es parla molt ?menys d'aquesta feliç conspiració dels bits que del moviment d'idees una mica velles avui de moda a Espanya. Serà que aquí no tenim prou garatges per muntar una revolució com Déu mana.