Arthur Brisbane va dir que les tàpies del cementiri són una insensatesa, perquè els que són a dins no poden sortir i els que són a fora no volen entrar. De la mateixa manera hauria qualificat les campanades nocturnes, ja que aquells a qui molesten no poden dormir i aquells als que el soroll a cada hora en punt no els impedeix el son, no les senten perquè estan dormint.

Que les campanes toquin de nit, ni serveix de res ni beneficia ningú, per tant estava cantat que qui les volgués silenciar s'enfrontaria a la Girona més profunda, que si una cosa té és aferrar-se com una paparra a tota inutilitat o absurditat si és costum local. A Girona no hi ha dones manaies perquè mai no n'hi ha hagut, el rei negre és un blanc pintat perquè sempre ho ha sigut, i es va a missa per Sant Narcís perquè sempre s'hi ha anat. Si les campanes han tocat sempre de nit ja es raó suficient perquè ho continuïn fent fins el dia del judici final. Un gironí no es revoltarà perquè li imposin un alcalde ni perquè ens retallin drets ni perquè hi hagi gent dormint a cada caixer de la ciutat, això són minúcies. Però ai de qui intenti posar fi a alguna tonteria inveterada.

A un gironí de tota la vida no li expliquis que les campanes servien per saber l'hora en un temps en què la gent no tenia rellotge. Si es digna respondre ho farà -als gironins els encanten les frases fetes perquè eviten pensar per un mateix- amb un "de fora vingueren que de casa ens tragueren", que es fa servir contra tota opinió de qui no pugui demostrar prou arrels gironines, com els clients d'hotel que es queixen.

La meva pobra àvia no va poder anar mai a escola, i a més de no saber llegir i escriure, no sabia interpretar els rellotges. Recordo amb nostàlgia quan, jo un nen, em deia que m'afanyés perquè "acaben de tocar les cinc". Si el problema d'aquests tocacampanes que es mobilitzen en favor de les campanades nocturnes és també l'analfabetisme, demano disculpes i aquí em tenen, que a llegir i escriure potser ja no hi som a temps, però d'ensenyar-los a llegir un rellotge em veig capaç.