Si les coses van malament, culpa dels altres. Alguns consellers del Govern, sobretot els que tèoricament se situen a l'esquerra més republicana, tenen ben après l'argumentari de la llibertat nacional, de lectura i memorització fàcil. I dóna la sensació que l'escatainaran com les gallines al llarg dels 18 mesos de compte enrere que queden per a la desconnexió (a veure si de tan desendollats no ens quedem a les fosques). Que l'atur no baixa: culpa dels altres. Que no hi ha renda mínima d'inserció: culpa dels altres. Que no plou: porco governo (espanyol, això sí), que dirien els italians. Que ens cau un meteorit al damunt: culpa de Madrid, que envia agents del CNI a l'estratosfera per conspirar contra les quatre barres. Treure's el mort de sobre amb caràcter preventiu resulta gratis en la política catalana més sobirana perquè a base de missatges reiteratius i omnipresents hem assumit que Espanya ens vol mal, i punt.
També s'ho creu -o almenys vist des de fora ho sembla- el conseller de Salut, Toni Comín, un altre polític forjat a l'escola de Jekyll i Hyde, que un dia es lleva amb el peu federalista fins al moll de l'os i l'endemà, a conveniència, ho fa amb l'independentista de tot cor. Comín encara no ha fet res des que és honorable -tampoc no ha tingut temps, siguem pacients- però ja avisa: els problemes presents i futurs de la sanitat catalana són i seran culpa dels altres i, si hi ha llistes d'espera llargues, per exemple, les explicacions s'hauran de demanar a Madrid. Comín, sofista prou hàbil que havent acceptat ser conseller ha fet un gran favor a les tertúlies matineres de Rac1, sosté que ser d'esquerres avui en dia a Catalunya requereix "mirar amb interès l'escenari de la independència". És, ras i curt, el corpus ideològic d'un convers que un bon dia va decidir jurar la bandera. Come on, Comín (expressió anglossaxona que, clar i català, pronunciada en un to lacònic, ve a dir una cosa així com "quins pebrots que tens").
