La setmana passada deixava anar una pregunta que és força punyent: Si a Espanya el cost laboral és de 21,3 €/h de mitjana, dels quals 5,5 €/h són cotitzacions socials, i el cost de França és de 34,6 €/h, dels quals 11,4 €/h són cotitzacions socials, com és que la indústria francesa no ha vingut en tromba cap a Espanya?

La resposta cal trobar-la en la competitivitat. Les empreses -i un país en el seu conjunt- si són competitius poden vendre més a l'exterior i no necessiten comprar tant fora, creant treball, i aquesta competitivitat no depèn només del cost salarial, depèn de molts altres factors.

A Davos cada any es presenta l'índex de competitivitat global. La llista per al 2015-2016 l'encapçala Suïssa, amb un índex de 5,76, seguit per Singapur, amb 5,68, Estats Units amb 5,61, Alemanya amb 5,53, Holanda amb 5,50, Japó amb 5,47, Hong Kong amb 5,46, Finlàndia amb 5,45, Suècia amb 5,43 i Gran Bretanya amb 5,43. Aquests són els deu primers d'una llista de 140 països. França ocupa el lloc 22 amb un índex de 5,13, Espanya ocupa el lloc 33 amb 4,59 i Itàlia ocupa el lloc 43 amb 4,46. És la mostra més clara que la competitivitat no depèn només del cost laboral i que hi intervenen més factors. Cal dir que en els darrers anys Espanya ha millorat aquest índex, i ha passat del lloc 35 al 33.

Com es mesura aquest índex? Es quantifiquen bàsicament 7 pilars: El primer mira l'educació i el desenvolupament d'habilitats, el segon, l'ocupació i les polítiques compensatòries, el tercer, la creació d'actius i l'esperit empresarial, el quart mesura la intermediació financera i la inversió real en l'economia, el cinquè, la corrupció i les rendes, el sisè, els serveis bàsics i les infraestructures i el setè, les transferències fiscals. A aquests pilars s'hi sumen 12 subpilars que mesuren les institucions, les infraestructures, la política macroeconòmica, la salut i l'educació primària, la universitat, l'eficiència en el mercat de béns, l'eficiència en el mercat laboral, el desenvolupament del mercat financer, el coneixement tecnològic, la mida del mercat, la sofisticació del mercat i la innovació. La visió és completa per a tots els 143 països, des de Suïssa fins al Txad o Guinea.

Els valors són molt diversos, amb algunes curiositats, com per exemple el rànquing de disponibilitat d'enginyers o científics té un valor de 16 a Espanya mentre que a Suïssa es troba a 23. Aquest aspecte és en el que Espanya està en millor posició entre els indicadors que relacionen el capital humà. Els pilars amb els que Espanya està ben posicionada són les infraestructures, la salut i l'educació primària, l'educació universitària, el coneixement tecnològic, la mida del mercat i la sofisticació de negocis. No està tan malament la innovació, però anem molt enrere en el desenvolupament del mercat financer, l'eficiència del mercat laboral i del mercat de béns, essent els pitjors índex en el context macroeconòmic i les institucions. Més concretament els problemes són per ordre d'importància l'accés al finançament, els tipus d'interès, la ineficàcia en la burocràcia de l'administració, les regulacions restrictives en el mercat laboral, la insuficient capacitat a la innovació, la corrupció, la complexitat de les regulacions fiscals, la insuficient formació del personal de treball, la inestabilitat política...

Si ara posem el focus només en l'entorn empresarial, l'informe de Pimec La competitivitat de la indústria catalana en costos transversals permet la comparació de l'entorn empresarial amb els nostres veïns europeus. L'anàlisi sobre l'any 2013 mostra que a Catalunya els salaris i els lloguers de naus estan per sota mentre que les cotitzacions socials, el preu de l'electricitat i els costos financers estan per sobre els nostres competidors. Segons aquest rànquing Catalunya es troba per sobre d'Espanya, però a la cua d'un reguitzell de països com són Noruega, Suècia, Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, França, Finlàndia, Irlanda, Països Baixos, Àustria, Itàlia, Luxemburg i Regne Unit. Alemanya, amb un cost salarial de 31,4 €/h té un 25% de millor productivitat que Catalunya.

L'informe de Pimec conclou que si es vol millorar la competitivitat cal abaixar el preu de l'electricitat, el cost del crèdit bancari i reduir les cotitzacions socials. El document de Davos sobre la competitivitat global va més enllà i posa el dit a la nafra política, en el baix nivell de l'administració pública, amb la gangrena de la corrupció i la mala eficiència burocràtica que impedeix un desenvolupament raonable d'inversions industrials. També posa l'accent en la famosa rigidesa laboral o en la inadequada formació de la mà d'obra disponible, és a dir, en la pobra formació professional mentre que hi ha una bona disponibilitat d'universitaris.

Però on tots els informes coincideixen com a impediment al desenvolupament empresarial és en el mal funcionament de dos mercats oligopolis com són el bancari i l'elèctric, que obliguen a tenir costos empresarials difícils d'atrapar en altres components com el mateix cost laboral. És a dir, si volem apujar salaris caldrà millorar altres components de l'estructura de costos. I no sembla pas que per aquí treballi massa gent a excepció de les denúncies a les elèctriques i a la morositat que fem des de Pimec.