La decisió del capítol de la Catedral de no tocar ni els quarts ni les hores de les campanes durant la nit ha aixecat un rebombori que era previsible. És veritat que la seu gironina ja hi era a la ciutat abans que es construís l'hotel que ha aconseguit imposar el silenci nocturn i que les campanes han tocat tota la vida, però també ho és que no hi ha res que sigui etern.
Jo també visc a prop d'una església que fa tocar les campanes cada quart i cada hora i a més amb un so certament estrident. Però en el seu dia, el rector de la parròquia va tenir la bona pensada de cercar un equilibri entre les necessitats del toc regular i els veïns del barri que tenia en el seu entorn. Amb bon criteri va decidir que el darrer toc de campanes fos el de les deu de la nit i el primer, el de les vuit del matí. Sense queixes, sense reclamacions, tothom content. Fàcil, oi?
Entenc que hi hagi gent que s'hagi queixat perquè un particular ha imposat el seu criteri i la seu ha hagut de plegar veles, però crec que en aquest tema cal fer algunes reflexions:
Primera: No crec que siguin molts els veïns que es queixin perquè durant la nit no puguin sentir el so de la Beneta. Podia ser tradicional i després de tota la vida tenir l'oïda avesada al toc, però no m'acabo de creure que ajudés a conciliar el son.
Segona: Si hi ha una ordenança municipal de sorolls i el so nocturn de les campanes superava els decibels permesos d'acord amb un mesurament tècnic, s'havia de fer complir o no? Si a l'ordenança no hi ha cap excepcionalitat que parli de les campanes de la Catedral, s'havia de passar per alt simplement perquè és del clero? No en tenen prou de privilegis?
Tercera: Em poso en la pell del qui ha invertit tots els seus estalvis en un negoci d'hoteleria i veu com amb els anys perd clients perquè el pobre incaut que arriba de Manchester, posem per cas, no sap res del soroll eclesiàstic nocturn i no pot dormir ni amb taps a les orelles. Trobo lògic que la propietat de l'hotel cerqui un acord que pugui satisfer tothom i aquest, lògicament, passa per imposar un silenci nocturn.
Quarta: És fàcil pontificar des de la llunyania física, però jo que en tinc unes ben a prop, agraeixo el bon criteri del mossèn la seva decisió de no fer-les tocar en horari nocturn. Ningú s'ha queixat perquè no toquin!
Potser és veritat que l'Ajuntament no ha estat prou hàbil en aquest assumpte i abans de fer complir la normativa de sorolls ho havia de consensuar amb els veïns més propers. Estic convençut que s'hauria arribat a un acord si el capítol també ?ha?gués volgut posar-hi quelcom de la seva part, és clar. Una negativa per part seva ens hauria retornat a allò de "con el clero hemos topado!", i no crec que fos el cas. Naturalment, aquesta és tan sols una modesta opinió que no té altre valor que l'expressió d'un criteri personal. En qualsevol cas, benvinguda sigui aquesta polèmica que almenys ens allunya de les repetides discussions polítiques que, desgraciadament, són el nostre pa de cada dia. Amén.
