Conflicte laboral i llibertat d'expressió

08.02.2016 | 00:00
Conflicte laboral i llibertat d'expressió

La Sala del Social de l'Audiència Nacional va dictar una interessant sentència el passat 18 de desembre, de particular interès des de la perspectiva processal formal en tant que respon a una demanda presentada per una empresa contra un sindicat per presumpta vulneració del seu dret a l'honor, desestimant-la. En síntesi, la demanda sol·licitava que es condemnés l'organització sindical per vulneració del dret a l'honor de l'empresa, s'imposés una sanció econòmica de 70.000 euros per danys morals, i s'ordenés el cessament del comportament sindical vulnerador d'aquell dret. L'eix central del debat se centrarà en l'actuació sindical contra l'esmentada empresa amb ocasió de la conflictivitat laboral existent i més concretament amb la utilització de pancartes contra aquesta en diversos esdeveniments en els quals aquella participava, en què podien llegir-se aquestes expressions: "terrorisme patronal", "precarietat laboral" i "cessió il·legal de treballadors". Aquestes actuacions, així com l'enviament per part del sindicat a diferents clients de l'empresa de correus denunciant la seva actuació, lesiva de drets laborals segons el mateix, eren considerades per l'empresa vulneradores del seu dret a l'honor, mentre que per al sindicat demandat es tractava de legítimes accions sindicals en defensa dels drets dels treballadors i que en tot moment s'havien desenvolupat de forma pacífica i sense cap alteració de l'ordre públic.
La sentència té un contingut que mereix especial atenció tant des d'una perspectiva formal com substantiva, i suposo que serà recorreguda en cassació per l'empresa i, probablement també, per la part sindical; la primera, per demanar l'estimació del recurs i l'estimació de la vulneració denunciada; la segona, per insistir en la tesi defensada en l'acte del judici, i que també va assumir el ministeri fiscal, d'incompetència de jurisdicció per raó de la matèria, i subsegüent falta d'acció en l'ordre social, en tant que l'art. 2 f) de la Llei reguladora de la jurisdicció social no preveu expressament la tutela de drets fonamentals de l'ocupador en via laboral, i tampoc es preveu la legitimació per a l'exercici de les accions de tutela dels drets fonamentals en l'art. 177.1 de l'esmentada norma tal com va argumentar el Ministeri Fiscal
La Sala s'endinsa en la qüestió de fons, això és si realment s'ha produït, o no, la vulneració del dret a l'honor de l'empresa per les actuacions sindicals i assenyaladament per una de les expressions contingudes en les pancarta desplegades en nombrosos actes amb presència empresarial com s'ha indicat anteriorment, la de "terrorisme patronal". En tant que es tracta d'una al·legació de vulneració d'un dret fonamental, cal ?examinar en primer lloc si s'aporten indicis suficients per la demandant que permetin constatar la possible vulneració ?d'aquest dret i traslladar la càrrega de la ?prova de la seva inexistència a la demandada. En aquest punt és obligat, com efectua correctament la Sala al meu parer, repassar els fets provats, que acrediten l'existència d'un conflicte ?derivat de denúncies sindicals per presumpta cessió il·legal de treballadors de la ?demandant a una altra empresa, que es van ampliant en el temps per vies no administratives ni judicials sinó per la de traslladar el conflicte a l'opinió pública i assenyaladament als clients de l'empresa, valent-se per a això de pancartes com a mitjà ?d'expressar les seves reivindicacions i amb les expressions conflictives ja assenyalades amb anterioritat, que posen de manifest, ni més ni menys, que la vida laboral no és un joc floral i que el conflicte és ??consubs?tancial a aquesta, amb independència que s'arribi a exterioritzar o no i en quins termes.
I el conflicte que s'ha suscitat és dur, i no ho diu només el sindicat, ni ho dic jo, que sí que crec que ho és, sinó que ho diu, i és el que importa a efectes de la resolució judicial, l'AN, atès que estem en una situació en què està en joc el debat jurídic sobre la cessió il·legal de treballadors i la manca de reconeixement d'una secció sindical, davant la qual cosa el sindicat demandat adopta les mesures que considera oportunes tant en seu administra?tiva i judicial com sindical, accions promogudes pel sindicat que, així ho afirma amb claredat meridiana l'AN, "s'emmarquen clarament en la defensa dels seus afiliats davant el que consideren una actuació il·lícita de la demandant, que s'ha d'acreditar judicialment o no, però que formen part del legítim exercici a l'acció sindical".
La Sala comparteix la tesi del ministeri fiscal, que no és altra al meu parer que la del TC en diverses de les seves sentències, com és que la duresa d'una expressió utilitzada durant un conflicte laboral no pot deslligar-se, no pot "descontextualitzar-se" de les circumstàncies concurrents en aquest i que queden molt ben exposades, des de la perspectiva sindical, en dues de les expressions utilitzades en les pancartes, la de "precarietat laboral" i "cessió il·legal", en tant que justament allò que es vol traslladar a l'opinió pública per part del sindicat demandat és que la part empresarial vulnerava la normativa laboral sobre cessió de treballadors, l'art. 43 de la Llei de l'Estatut dels treballadors, incorrent en una actuació qualificada de prestamisme laboral prohibida per l'ordenament jurídic i que col·locava els treballadors afectats en una situació d'acusada precarietat laboral per haver extingit els seus contractes l'empresa amb les que formalment havien pactat la relació jurídica laboral.
La Sala comparteix igualment l'argumentació del ministeri fiscal que l'expressió "terrorisme patronal" ha d'anar estretament relacionada, en l'anàlisi del conflicte, amb les dues anteriors, per posar de manifest que no era la intenció del sindicat imputar un delicte a l'empresa ni associar-la amb actes pròpiament terroristes, "sinó criticar una política empresarial que, d'acreditar-se, seria extremadament greu també". Sens dubte, l'argumentació judicial, o més aviat manifestació de la Sala amb valor d'argumentació en tant que se situa en la fonamentació jurídica, que més crítiques mereixerà des de l'òptica empresarial: "...s'ha convertit en lloc comú en la nostra societat, en utilitzar-se de manera habitual per desqualificar determinades actuacions empresarials per sindicats i fins i tot partits polítics, cosa que ha devaluat socialment el seu significat".
En conclusió, el sindicat demandant ha exercit de forma conforme a la normativa vigent el seu dret fonamental de llibertat sindical, que inclou el de l'acció sindical, i ha respectat els límits constitucionals a la llibertat d'expressió. Ha donat la seva versió del conflicte, ha informat l'opinió pública dels seus arguments sobre les presumptes males pràctiques empresarials, tractant-se "d'informacions verídiques, cosa que no vol dir necessàriament que siguin certes, cosa que es determinarà, en el seu moment, pels òrgans judicials als quals correspongui enjudiciar els acomiadaments i, si s'escau, les demandes per cessió il·legal de treballadors".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema