El cros, una dura disciplina de l´atletisme, sense reconeixement

Sònia Garcia i Planella. GIRONA.

Per a qui no ho conegui, el cros es considera una de les disciplines de l´atletisme més natural, són proves que es fan camp a través i exigeixen als atletes una preparació física intensa i una gran exigència per la duresa de les condicions en què es competeix, però que des dels més petits/es als més veterans/es aguanten estoicament demostrant, per sobre de tot, que el que més els agrada és córrer!

El diumenge passat, 7 de febrer, sota una fina però intensa pluja, s´ha celebrat a Vidreres la cloenda del 25è Gran Premi del Consell Comarcal de la Selva i 12è Trofeu Diputació de Girona. Arraulits pel fred i molls com ànecs, però plens d´il·lusió, els/les petits/es i futurs/es atletes s´anaven concentrant sota la munió dels paraigües, que els soferts i orgullosos pares i mares tenien estesos davant l´entarimat on estava instal·lat el podi, per sentir el seu nom i poder recollir el seu trofeu, en reconeixement a l´esforç fet durant les 10 dures jornades. Però -oh, sorpresa!- aquest any no hi ha ni trofeu, ni medalla, ni bossa amb obsequis promocionals, res de res. L´organització ha decidit substituir-ho tot per un paper on informen que si l´omples, els tres primers atletes de cada categoria estan obsequiats amb una nit en un hotel de Lloret de Mar, a pensió completa, per participar en una jornada d´atletisme que es farà al mes de març, acompanyants no inclosos. Olé tu!, quina gran idea, brillant!

Avui tots aquests atletes hauran arribat a casa molls però satisfets d´haver treballat dur i d´haver aconseguit estar entre els tres primers fent el que més els agrada, córrer, i sentint l´orgull de ser uns valents lluitadors. Però, deixeu-m´ho dir, que maco hagués estat tenir un record que mantingui en la memòria aquest gran dia. Enhorabona, sou uns/es campions/es!

L´última ximpleria del PP

JOSEP MARIA BOSCH. GIRONA.

És evident que parlar del PP i parlar de ximpleries és una mateixa cosa: és impossible pensar en una ximpleria darrere la qual no hi sigui el PP i, també, és imposible analitzar actuacions del PP i no veure-hi cap ximpleria.

De tots és sabut que, en aquest moment, el PP està totalment superat per motius diversos:

- La corrupció endèmica i endogàmica, al PPartit.

- La falta de personalitat del seu líder Rajoy.

- La impossibilitat de trobar algun partit demòcrata que es vulgui asseure a parlar amb ells.

- La determinació, in extremis, de morir, matant, que ha decidit el PPartit.

- I tantes i tantes (i tantes)... coses més.

Bé, doncs, entre les actuacions vergonyoses i vergonyants d´aquest PPartit, tan poc (o gens) democràtic, avui la riota dels espanyols un xic sensats ha estat el voler veure com a delicte una xiulada de l´himne d´Espanya (o del rei) al Camp Nou. És evident que aquesta gent segueix entestada en viure en temps del dictador Franco, que fins i tot decidia el que havíem de pensar

Si el PP tingués un xic -només en demano un xic- de sentit democràtic, s´adonaria que en la tal xiulada, com a molt s´hi pot veure una falta d´elegància o d´educació (si és que l´himne se la mereix). Però€ que algú li expliqui a aquest PP que ningú pot obligar a tenir uns o d´altres sentiments... Aquest partit supera el mateix nazisme que proposava, també, l´obligació dels sentiments.

Prego que, abans que sigui massa tard per la democràcia feble dels espanyols, algú faci veure al PPartit aquesta seva falta de qualitat democrática. I, si us plau, que plegui d´usar les institucions€ des de l´Exèrcit i la Policia «Nacional» fins al Constitucional, CGPJ, Fiscalia, etc. amb finalitats sectàries, partidistes i barroeres.