Un mes complicat

09.02.2016 | 09:23

Pedro Sánchez ha demanat un mes per intentar superar el debat d'investidura. Davant la renúncia de Mariano Rajoy, el rei Felip no tenia més remei que donar una oportunitat al líder socialista. En aquest moment hi ha un mínim de possibilitats de desencallar una situació que amb l'actitud de l'actual president del Govern no portava enlloc. No correrien els terminis i el bloqueig seria absolut si Sánchez no hagués fet un pas endavant.

Lamentable l'actitud del líder del PP, que per molt que es resisteixi a donar pas a un company o companya del partit, tard o d'hora es veurà obligat a fer-lo. Malgrat que Rajoy vol ara la repetició de les eleccions, la darrera enquesta de Metroscopia dóna els mateixos resultats del 20-D, però amb un parell d'aspectes que cal tenir en compte com són que Albert Rivera és el líder més ben valorat i que Sánchez està rebent moltes adhesions, gràcies al comportament valent d'aquests darrers dies. Mentre Rajoy continua totalment enfonsat i a la vegada desorientat a causa dels casos de corrupció política que afecten tots els seus dirigents del País Valencià.

Amb un terrabastall com aquest, el PP es veurà obligat a passar un temps a l'oposició i netejar de lladres les seves federacions. En qualsevol país de tradició democràtica un president d'un partit s'hauria vist obligat a dimitir a causa de casos que són als jutjats o que cada dia es publiquen en els mitjans de comu?nicació. Però aquí no passa mai res i fins ara els conservadors no s'havien vist afectats electoralment per aquests abusos de poder que s'han viscut bàsicament a les comunitats madrilenya i valenciana.

Difícilment trobarà companys de viatge en aquesta nova etapa que s'enceta, per la qual cosa la regeneració l'haurà de pilotar una cara que de ben segur encara es desconeix. Amb aquest plom a les ales, Rajoy sembla del tot descartat en l'Espanya dels propers anys.

Però els números són tossuts i per molt que Sánchez es vulgui entendre amb Rivera o Iglesias, aquests no surten. I menys quan els màxims responsables de Podem i de Ciutadans s'han declarat del tot incompatibles. Per molt bona voluntat que hi posi, difícilment assolirà l'objectiu.

Al llarg d'aquestes negociacions, Rivera està jugant molt bé les seves cartes. No ha posat línies vermelles, ha començat les negociacions i no s'ha estat de dir que en aquest futur immediat el concurs del PP és imprescindible. Quaranta escons són pocs, però Ciutadans ha estat capaç d'entendre la nova situació i posar-se a treballar perquè ningú no li pugui recriminar que no ha intentat trobar solucions a un carreró que avui sembla sense sortides.

Contràriament, Podem ha palesat una prepotència desmesurada que fins i tot en sectors progressistes no ha agradat. Abans de començar a parlar i de discutir programes ja ha demanat unes quantes cadires per als col·laboradors més pròxims a Iglesias. El PSOE no pot acceptar aquestes pressions que no se sap si busquen una entesa o bé mossegar l'espai socialista. De moment, Alfonso Guerra ja els ha deixat a l'alçada del betum i molts barons tampoc han estalviat les crítiques, especialment l'andalusa Susana Díaz, que a la Junta té un acord amb Ciutadans. Tot plegat fa que a hores d'ara ningú no s'atreveixi a fer cap pronòs?tic. Si a Catalunya, a darrera hora, va aparèixer el nom de Puigdemont, possiblement a l'Estat espanyol pugui passar una situació semblant. Cada dia sorgeixen més veus que demanen un independent de consens. Però ja se sap que un Monti a casa nostra serà difícil de trobar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema