El llenguatge té una funció bàsica: transmetre informació. En té d'altres que donarien per tres articles: ho sabíeu, que la transmissió d'informació objectiva ocupa un tant per cent molt petit de tot allò que diem? Els missatges com «gira a la dreta» o «se't cremen les croquetes», que serveixen purament per transmetre un missatge necessari, són una part minúscula del nostre discurs: la resta és una mena de bla, bla, bla que serveix només per establir contacte -sóc aquí i parlo i t'escolto per estar connectat amb tu-. El llenguatge és una meravella i un misteri. El no verbal, encara més. Sigui com sigui, és indiscutible que la funció de transmissió d'informació n'és una part bàsica i fonamental i que a vegades necessitem dir-nos coses precises.
Resulta que hi comença a haver moltes paraules que no es poden dir perquè ens semblen políticament incorrectes. I busquem maneres alternatives que ens semblen menys feridores. Us heu fixat que cada vegada donem menys informació? Termes com diversitat funcional (o visual, o auditiva o intel·lectual), capacitats diferents o persona de color, creats amb tota la bona intenció del món, en realitat no volen dir res. Perquè de diversitat funcional (i visual, i auditiva, i intel·lectual) i de capacitats diferents en tenim tots i també som tots de colors diferents. De la primera persona de la terra fins a l'última. Precisament hem tingut en compte això a l'hora de crear aquests termes perquè no siguin ofensius. Però això mateix fa que no signifiquin res. Les meves capacitats són diferents de les d'un premi Nobel de medicina i de les d'un nen de dos anys. Però si no especifiquem quina és aquesta diferència no estem dient res de res. Hem de tenir por de deixar-nos d'entendre per sempre més? No, no patiu. Només es tracta d'un problema teòric: el llenguatge sempre té recursos creatius per salvar la comunicació i en aquest cas fa servir la nostra hipocresia. Perquè en realitat tenim molt clar que no totes les diferències tenen la mateixa categoria; només cal fer l'exercici d'observar en quins casos fem servir aquestes etiquetes que en realitat són universals (diferent, de color...) per veure la ridiculesa de tot plegat.
Hi ha paraules que no funcionen perquè són clarament discriminatòries i injustes com ara invàlid i aquestes les hem d'evitar. Però no ens passem de la ratlla: d'alguna manera hem d'explicar les coses, no ens en podem pas escapar. Paraules com cec, negre, gras o coix no són ofensives en si mateixes. En tot cas, l'ofensa l'hi podria posar el parlant. Cada vegada ho tinc més clar: a més llenguatge políticament correcte, a més eufemisme, més prejudici (i amb el llenguatge suposadament sexista passa igual). Fa uns dies, en un sopar, algú va ?afirmar que dir sogra a la sogra -sogra, vol un cafè?- era de molt mal gust. Un home molt gran, amb aquesta saviesa simple que donen els anys, ho tenia claríssim: pues a mi me parece bonito decirle suegra a la suegra. Será porque me gustaba mi suegra. El feo está en la cabeza del que lo dice. No es pot dir més clar!
