El gir de l'ona

«Un passeig en solitari pels carrers boirosos i humits de l'entorn de la Catedral és un viatge en el temps»

11.02.2016 | 09:37
El gir de l'ona

Ala publicitat dels hotels que són a l'entorn de la Catedral de Girona hi manca la picardia que mostra L'Arc, l'únic bar del món que té una catedral al seu pati. Amb la polèmica actual sobre el so de les campanes, els hotels haurien d'anunciar que escoltar-les a la nit és una promoció gratuïta, recomanant als clients de dormir amb les finestres ben obertes per apreciar-ne els matisos i advertint-los que si es disparen els detectors de taps per les orelles, la factura s'encarirà.

La ubicació de la Catedral no és gens casual. D'abans del cristianisme que el mateix indret havia estat un lloc sagrat. Si ens posem un pèl esotèrics, entendrem que és un lloc on es fa una confluència d'energies. D'ones, com el nom de la ciutat indica. Ones subterrànies i ones solars que permetien a l'iniciat de transcendir en comunió mística amb l'Univers. És l'experiència del xaman. L'encreuament d'ones es percep amb més intensitat en un dels racons del claustre però hauríem de baixar fins al subsòl per trobar-ne el punt exacte. El temple actua de caixa de ressonància de les energies. Les emmagatzema i a les hores en punt les allibera, expandint-les arreu mitjançant l'únic so majestuós que produeix la ciutat, sobreposant-se tot sovint als sorolls molestos de l'activitat humana. Quan s'estronca la cadència de les hores, ens desorientem. Els gironins gaudim de la vivència pregona dels sons del cloquer en el son i en l'insomni, una expertesa que modula el caràcter col·lectiu, la manera de ser que ens és pròpia i que volem compartir amb el visitant, per fer-lo sentir com un més mentre s'estigui entre nosaltres.

Igual que allà on deixa de bufar la tramuntana és on s'acaba l'Empordà, allà on no es percep el so de les campanes és on Girona deixa de rutllar. Gira l'ona. Girona en llengua antiga volia dir la bona gent. En basc, l'ona és allò que és bo i per això el seu egun on és el nostre bon dia. Girona, la bona ona, la bona gent. I tot gràcies a la feina harmoniosa i constant del cloquer de la Catedral que expandeix les bones virtuts del món perquè ens hi amarem. A l'hivern, quan la fred intensa obliga els gironins a arraulir-se, un passeig en solitari pels carrers boirosos i humits de l'entorn de la Catedral és un viatge en el temps, la sensació més plaent que ofereix la ciutat. El so intens de les campanes, com si només repiquessin pel caminant pensatiu, reviscolen el pensament i ens adveren que hi ha dos temps, el nostre personal i el que ens és comú. Així és Girona i així ha de ser. No la canviem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema