Durant anys, quan sorgia un cas de corrupció en un ajuntament, sabíem que en les pròximes eleccions aquell alcalde tenia moltes probabilitats de guanyar per majoria absoluta. Semblava un contrasentit i en realitat ho era i la situació acabava provocant depressions entre els més crítics amb aquelles situacions. A curt termini semblava no haver-hi càstig per als que feien malament les coses. Els ciutadans donaven una segona oportunitat i esperaven a veure si aquelles actituds, fossin de corrupció o d'irregularitats -per dir-ho més suaument-, es convertien en sistemàtiques. Si era així, els alcaldes havien begut oli, sempre i quan no hi ?ha?gués una compra de vots a canvi de favors, que també passava i encara passa. Per tant, no és veritat que no hi ha càstig per la corrupció. Que ho preguntin a Mas. Una de les raons del veto de la CUP era la corrupció a Convergència, sense oblidar les retallades. I que ho preguntin també a Rajoy. Una de les causes de la poca capacitat de pactar del president popular és la seva inacció en tots els temes -no només Catalunya- i l'altra no menys important és la corrupció.
