Sovint ens plantegem qüestions que ens angoixen i que ens resistim a compartir, tot i que, en parlar-ne, els neguits es mitiguen. Obviant els problemes, evitant de referir-nos-hi, accentuem la gravetat de la situació. Obrir-nos als altres ens convida a superar aïllaments, a teixir ponts de proximitat i empatia, a reconèixer en l'altre algú que viu experiències que s'assemblen a les nostres o que hi coincideixen.
"Cap conversa pendent" és l'eslògan que el projecte Obertament ha triat per a la seva campanya d'enguany. Sota l'impuls de Xavier Trabado, un home clau en tantes iniciatives orientades a la normalització social de les persones amb malalties mentals, Obertament està incidint d'una manera profunda i perceptible en la revisió i l'arraconament d'estereotips que, des del desconeixement, afavorien una marginació de les persones amb malalties mentals. Les entitats agrupades dins d'Obertament coincideixen en l'objectiu de dedicar esforços a donar suport a les persones amb malalties mentals i a les seves famílies. Convé recordar que una de cada quatre persones pateix malalties mentals al llarg de la vida: ansietat, depressió, anorèxia, bulímia, esquizofrènia, trastorn bipolar, autisme, estrès, trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH),...
La ment és el motor dels nostres actes. Pensem, ens commovem, ens comuniquem, construïm els nostres somnis des de la ment. I la ment pot emmalaltir, com el cor o els pulmons. Patir una malaltia mental no ens fa pitjors, sinó més fràgils, més necessitats del suport i del compromís dels altres. De vegades davant del que ignorem, la nostra reacció irracional és la por i el rebuig. Deixant enrere tòpics, ens cal afrontar honestament les malalties mentals, des del coneixement, el respecte i la solidaritat. I només ho aconseguirem si els mitjans de comunicació adopten als seus llibres d'estil normes clares sobre referències i identificacions inadequades o pejoratives als trastorns mentals. Quan perdem algú que apreciem, ens aclaparen la tristesa i la recança de no haver-hi dialogat prou, de tenir-hi una conversa pendent. En el cas de les malalties mentals, parlar-ne amb franquesa ens allibera d'una tensió destructiva que ens afebleix. Un dels aspectes més bells i lluminosos de l'experiència humana és l'intercanvi.
La qualitat de vida de moltes persones amb malalties mentals va fer un gran salt endavant amb la supressió d'hospitals psiquiàtrics orientats a l'aïllament i amb la creació d'una xarxa vigorosa i ben articulada d'entitats de la societat civil que treballen per esdevenir espais de represa i consolidació dels hàbits socials dels seus usuaris. Però no avançarem prou si no assumim el repte i la determinació d'afrontar les converses pendents sobre salut mental. I de fer-ho amb la mirada neta i des de la convicció del molt que hem d'aprendre i de tot el que ens queda per compartir amb les persones que pateixen aquests trastorns. No han de lluitar-hi soles. I no ho poden fer només amb l'atenció mèdica. Hem de ser al seu costat, descobrir tot el que en desconeixíem i incorporar-les de ple a les nostres vides.
