S'acaba d'escaure el centenari de la mort de Josep Torras i Bages, eclesiàstic destacat en les darreres dècades del segle XIX i en les primeres del XX. Aprofitant aquesta avinentesa és oportú recordar qui fou aquest personatge i per què ocupa un lloc en la història de Catalunya. Torras i Bages va néixer a les Cabanyes a l'Alt Penedès i morí el 7 de febrer de 1916 a Vic, on era bisbe des del 1899 i on havia substituït el bisbe Morgades que ho fou de Barcelona. Torras i Bages influí en la formació de nuclis d'estudiants que amb el seu mestratge forjaren criteris de modernitat relatius al pensament religiós, als problemes de l'època i, concretament, a la catalanitat.
El 1892 publicà La Tradició Catalana, que és un conjunt de treballs que aplegà i que descriuen la trajectòria al llarg dels segles del caràcter català. Aquest llibre ha estat considerat la resposta de Torras i Bages al de Valentí AlmirallLo Catalanisme (1886). Durant anys semblà que representaven respostes contraposades però amb el pas del temps fou evident que eren vessants del mateix fet nacional català vist des d'òptiques distintes, però complementàries. Així mateix, el 1892 Torras i Bages participà de forma destacada en l'Assemblea que la Unió Catalanista convocà a Manresa i de la qual sorgiren "Les Bases de Manresa", que foren el que avui diríem "el full de ruta" del catalanisme de finals del XIX i principis del XX.
Torras i Bages va promoure la creació d'entitats com la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i formà part del Cercle Artístic de Sant Lluc, de l'Acadèmia de Bones Lletres, i intervingué en diverses ocasions en els Jocs Florals, sobretot es recorda el seu discurs "La força de la poesia" (1899).
Ja bisbe de Vic un dels aspectes més interessants foren les dues Visites Pastorals a la diòcesi que, segons expliquen els seus biògrafs Fortià Solà i Moreta i Joan Gabernet, comportaren conèixer a fons totes les parròquies amb els mitjans propis de l'època.
La seva capacitat per escriure sobre els grans problemes de l'època el feren destacar en la vida religiosa i cívica de Catalunya, més d'un centenar de documents sobre les més diverses qüestions li valgueren el reconeixement de l'opinió pública. Fou valorat com el més destacat sacerdot capaç de tractar i raonar les qüestions candents. Durant gran part del segle XX fou considerat una referència eloqüent sobre la vida catalana en el marc de la vida europea de l'època. Actualment, si coneixem aquest personatge en valorarem la seva dimensió que des del catalanisme s'incorporà al conjunt del pensament europeu.
