Amén

16.02.2016 | 08:33
Amén

Arriben els capellans. La psalmòdia vaga. Fa un matí esplèndid, radiant. S'organitza l'enterrament, els assistents saluden entre els tramvies, els cotxes i la gent que passa. El llarg viatge al cementiri vell, en el faetó de vidres. La detenció en el pas a nivell, perquè el tren de Marina passi. El cementiri pansit, tan ben conservat: el paleta que encara no ha acabat el nínxol, les propines, el no saber què dir... L'àvia Marieta continua infatigable consolant tothom. L'oncle era la bondat mateixa; havia estat molt baquetejat. (É) Al vespre, a casa, llegeixo Aurora de Nietzsche. A través de la lectura de Nietzsche tinc la il·lusió de comprendre vagament la vida del món antic. Dic que tinc la il·lusió -és clar. Desgraciadament, no puc pas anar més enllà. Aquest efecte que em fa Nietzsche, no me l'ha pas produït cap altre escoliasta". (Josep Pla, El quadern gris).

Un 14 de febrer, com el passat diumenge, pe?rò de 1919, l'escriptor empordanès escrivia aquestes reflexions, entre moltes d'altres, que després conformarien el que seria El quadern gris: vivències, percepcions, descripcions, estats d'ànim, la vida de cada dia, la vida i la mort, la il·lusió de comprendre el món antic, només la il·lusió, com diu ell, perquè no pot anar més lluny en la seva comprensió. És el que ens passa a vegades, que tenim la il·lusió d'entendre coses que passen però no podem anar més enllà. El món antic i el món present que viuen entrelligats de manera continuada, que no existeixen l'un sense l'altre. Que no s'expliquen l'un sense l'altre. I alguns fets han passat al llarg de la història que han pro?vocat que entre el món antic i el present es doni una diferència abismal quant a les voca?cions religioses. La falta de vocacions i l'edat avançada dels capellans de moltes parrò?quies ha comportat que a les comarques gironines hi hagi una trentena de persones voluntàries que ajuden els rectors, no els substitueixen, a mantenir obertes les esglésies i poder celebrar les misses corresponents, com és el cas de la població de Llers, on una do?na, formada per a aquesta tasca, pot fer la celebra?ció de la paraula, ajudada pels seus tres fills, com explicava ella mateixa a TV3 el vespre del diumenge passat. Els capellans con?sagren prèviament el pa i d'aquesta mane?ra es po?den obrir les esglésies i facilitar l'assistèn?cia als feligresos de la seves comunitats sen?se haver de desplaçar-se a les poblacions pro?peres. Amén. Que vol dir "Així sigui", una expressió d'afirmació en força reli?gions. En el Judaisme, el Cristianisme o l'Islam és una de les aclamacions litúrgiques més freqüents que s'utilitza per finalitzar les oracions.

Des del respecte per a tots els creients de les diferents religions, ens preguntem, però, els motius de la precarietat pel que fa al tema de les vocacions dins l'església catòlica, que re?presenta un 86% dels més de mil centres de culte que té Girona i les seves comarques. Si bé és veritat que la societat en què vivim no convida gens a prendre aquesta opció de vida, no és menys cert que l'església com a institu?ció hauria de fer una profunda reflexió i prendre mesures al respecte. No serveix de res -a la vista està- tancar els ulls a una realitat que existeix des de fa molt de temps. Seria un ac?te de coratge i d'autèntica comprensió dels temps que ens han tocat de viure. Amén.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema