Un dard enverinat

16.02.2016 | 08:33
Un dard enverinat

La dimissió d'Esperanza Aguirre el dia dels enamorats no pot passar desapercebuda. El seu adéu és a la presidència del PP madrileny, però continua com a portaveu a l'Ajuntament de la capital de l'Estat. És una forma de posar-se de costat, semblant a la de Mas.

No és un adéu ni molt menys. En aquest país no plega ningú i menys s'assumeixen responsabilitats. Si fos així, una bona colla de polítics en actiu haurien ja desa?pa?re?gut de la nostra geografia parla?men?tà?ria. O sinó que ho pregun?tin al Senat, on hi ha una colla de personat?ges investigats que gaudeixen d'un aforament enmig de la forta tambo?rinada que els envolta. I això que és una cambra que només serveix per pagar una co?lla de polítics que no volen tornar al món laboral.

Però tornem a Esperanza. Ella mateixa ja havia dit que tenia previst no presentar-se a la reelecció, per la qual cosa l'única cosa que fa és avançar uns mesos el seu adéu, fent veure que assumeix unes responsabilitats en un tema tan al dia com és el de la corrupció. I de passa?da envia un dard enverinat a Mariano Rajoy perquè es plantegi llençar la tovallola i donar pas a una altra cara nova per tal que intenti la investidura en cas que Pedro Sánchez fracassi.

L'actual president en funcions ja no pot apagar més focs. El partit se li ensorra dia rere dia i els casos de corrupció ja són generalitzats a tot Espanya. I no es tracta de desviar l'atenció ni a Andalusia ni a Catalunya amb el cas Pujol. El PP té molts problemes a València, a Galícia, a Múrcia i a Madrid. La taca d'oli dels abusos de poder, de la manca de transparència, de la desviació de diners públics etc, etc... s'estén i a hores d'ara sembla imparable. I el president de la forma?ció conservadora continua mirant cap a un altre costat. Com molt bé diu Albert Rivera, no és l'home que pugui encapçalar un procés de regeneració política, la qual cosa demanen a crits els ciutadans.

Ara Aguirre fa comèdia, fent veure que ella és la primera a lluitar contra aquesta xacra. Ningú no es creu que ella no conegués de primera mà les actuacions de Granados, López Viejo, SepúlvedaFigar, per exemple. Avança la retirada al PP, però continua com a cap de l'oposició, tot intentant fer la vida impossible a l'actual alcaldessa. Per cert, Manuela Carmena pot haver comès errades en a?quests primers mesos de mandat. Són la majoria fruit de la incom?petència d'alguns dels seus regidors, però mai no se li podrà discutir a l'alcaldessa la seva hones?te?dat i honorabilitat. Des de molts sectors de dretes se l'està crucificant abans d'hora quan haurien de fer autocrítica i veure que a vegades és millor votar alguns incompetents que no pas lladres.

Tot plegat porta un pessimisme ja massa generalitzat en els ambients polítics. Rajoy continua resistint, però no tindrà més remei que deixar pas si de debò vol que el PP tingui futur. Contràriament, Ciutadans li mossegarà gran part de l'electorat de la mateixa manera que Podem ha fet amb el PSOE.

I mentre ens entretenen amb la corrupció com a protagonista principal, Pedro Sánchez intenta una investidura que sembla molt llunyana si no hi ha un canvi d'actitud d'alguna de les formacions que fins ara diuen que són incompatibles. Però ja se sap, no es pot descartar res i el miracle no és del tot impossible. Una macedònia de partits s'hauran de posar d'acord i intentar una nova forma de governar que fins avui no s'ha vist a Espanya. Però l'alternativa a aquesta formulació ja no existeix. Malgrat ser la llista més votada, el PP avui ha perdut tota autoritat moral per tal de liderar els propers anys la política espanyola. Les darreres setmanes han estat letals per a un Mariano Rajoy que al llarg dels mesos de gener i febrer ha perdut vots a gavadals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema