La Constitució (article 67.2) i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (article 57.3), normes institucionals bàsiques d'una democràcia representativa, prohibeixen el mandat imperatiu de diputats i senadors. A més, el Tribunal Constitucional en diverses sentències s'ha pronunciat en el mateix sentit pel que fa als representants de les entitats locals. És a dir, els càrrecs electes no estan vinculats a cap instrucció dels seus electors.
De fet, la supressió del mandat imperatiu té el seu origen en el constitucionalisme liberal que anava contra un dels pilars bàsics de les monarquies absolutes. A l'antic règim, les representacions estamentals (clergat, noblesa i tercer estat) actuaven com a simples apoderats amb instruccions taxades i inamovibles. En la nova etapa liberal burgesa, seran els debats i les votacions en les institucions democràtiques les que contribuiran a configurar la voluntat popular. I per poder adoptar decisions d'acord amb l'interès general era una condició indispensable que els representants elegits gaudissin d'una llibertat d'actuació plena sense apriorismes o pressions espúries. Doncs bé, aquest principi de la Revolució Francesa seria ben aviat conculcat per la disciplina exigida pels grups polítics al seus electes.
Malgrat tot, en el nostre país, la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha preservat la llibertat de vot enfront de la disciplina partidària. Això vol dir que aquell polític que desobeeixi les ordres emanades del seu grup, podrà abandonar el partit o serà expulsat, però no perdrà l'escó i passarà al conegut com a grup mixt.
En la pràctica, aquest difícil equilibri entre les directrius del partit i les posicions personals gairebé sempre es decanta per la disciplina de partit. Potser caldria que, excepte en qüestions essencials, prevalgués la llibertat de vot sense el dilema d'anar-se'n si s'està en desacord en el sentit de la votació que se li vol imposar.
Ara bé, també existeixen moviments ?anarquistes i antisistema que tenen com un senyal d'identitat el mandat imperatiu de l'assemblea o dels seus òrgans de govern. Per exemple el municipalisme llibertari reivindica "un govern del poble, la societat sense Estat, basada en els principis de propietat i decisió col·lectives i autèntica representació amb mandat imperatiu". Per entendre'ns, és una CUP al quadrat.
De tot plegat se'n pot extraure una lliçó: quan el conglomerat independentista de Junts pel Sí afirma que està complint amb el mandat dels electors no diu tota la veritat. En tot cas, haurien de precisar que es tracta d'un mandat "moral" dels seus electors.
I si se senten obligats per un mandat imperatiu del poble de Catalunya, que s'ho facin mirar!
