ARajoy l'abandonen fins i tot els seus enemics. La Infanta Aguirre simula una dimissió relativa, no vol ser identificada ni com a adversària del president en ficcions. La seva retirada a mitges de cada any comporta una clau de judo, contra l'home entestat a l'extinció del PP. Aprofita la jubilació estratègica per reiterar que el diner brut no l'afecta directament. L'expresidenta de Madrid va deixar cobrar, l'expresident d'Espanya va cobrar fins a 35 vegades segons les anotacions cada vegada més incontrovertibles del seu home de confiança, Luis Bárcenas.

En un vol de la perifèria a Madrid, el nom d'Esperanza Aguirre és tot just un murmuri a l'aeroport de partida. El seu volum augmenta a mesura que l'avió s'aproxima al seu destí. A la capital, ressona amb tant estrèpit que fins i tot camufla l'estupor de les lloances que li brinda Jordi Évole, qui l'ha vist i qui el veu. Se'n va marcida, però ha estat més inviolable que el Rei a la cort madrilenya, on s'empresona els titellaires i es permet que la Infanta Aguirre fugi de funcionaris uniformats amb la col·laboració d'una escorta paga?da amb fons públics. La convivència amb la corrupció té menys a veure amb la se?va dimissió que l'auge de Cristina Cifuentes al seu territori. El fantasma de la gelosia.

Les portades d'Aguirre consoliden el PP com el partit de Rajoy, i ningú més. A la finta de la dimissió, la regidora per Madrid assumeix la seva responsabilitat «in eligendo i in vigilando». El president del Govern suma les culpes in percipiendo, però no l'acompanyarà en la retirada perquè tem acabar amb un càstig in sedendo. En castís, assegut a la banqueta. No dimitirà llevat que el desallotgi Sánchez, més que res per mandra. Per a l'únic cap de l'executiu que no té garan?tit un segon mandat, les eleccions són un element addicional d'anàlisi política, i no el més important. La inflada Aguirre va tornar a la política per frenar heroicament Podem, i va aplanar l'accés emergent a l'alcaldia madrilenya després d'encadenar propostes desaforades però a l'altura de la seva sobrevaloració. Ara, Aguirre deixa d'insistir perquè el PP ha deixat d'existir.