Diria el teu nom

18.02.2016 | 08:57
Diria el teu nom

Si me'n recordés de tan sols un instant dintre la panxa de la meva mare segurament diria que és el lloc més agradable i més acollidor que existeix. La protecció natural més forta que ningú pot trobar és allà, és el teu racó, on ningú et veu però on sents tot, on ningú t'emprenya tot i que sempre hi ha algú que ho intenti posant l'orella per intentar escoltar-te, posant la mà intentat que reaccionis i que et moguis, però tant se val si ho fas o no, perquè aquell és el teu lloc on estàs tu sol, sense ningú, protegit

Si em recordés de tan sols un instant dintre la panxa la meva mare segurament diria que és el lloc més agradable i més acollidor que existeix. Però no recordo res. Llavors si algú em fes aquesta pregunta, la meva resposta, sense haver-la de pensar, series tu... tu series qui em vindria al cap, perquè no existeix racó igual d'idíl·lic. La teva forma que em fa sentir com si algú m'abracés amb tota la força del món, la teva llum canviant contínuament fent-me descobrir colors que mai hagués pensat veure, colors als quals ningú ha pogut posar nom, colors que ningú ha pogut catalogar, perquè aquests colors només els tens tu. Totes aquestes orelles que intenten escoltar, trencant-me la intimitat, totes aquestes mans que toquen el que no haurien de tocar, fan que per moments posi en dubte la teva bellesa, però de cop i volta se'n van i torno a apreciar la teva llum, la teva olor, la teva protecció, la teva energia, l'energia més pura que existeix en aquest planeta... tot això que em fa sentir com si estigues dintre el ventre d'una mare, aquest racó sagrat, acollidor i agradable.

Però per créixer, per aprendre, per veure el món real s'ha de sortir. I sé que al ventre de la meva mare mai més podré tornar, però a tu puc tornar sempre que vulgui, sempre que ho necessiti, per tornar a desconnectar, a trobar-me a mi mateix, a trobar els meus. I no et preocupis que sempre ho faré, no li trobaria sentit a res si no pogués tornar a veure les teves llums o exprimir tota la meva energia i omplir-me de la teva. La vida no tindria sentit sense el teu blau, sense la teva olor a mar, sense la teva màgia, sense la teva bellesa... aquesta bellesa que tothom veu però que pocs entenen i com va dir algú, la bellesa només pertany a qui l'entén.

Si em preguntessin quin és el lloc més agradable i més acollidor que existeix, diria el teu nom, Cadaqués.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema