Aquesta és la pregunta que molta gent es fa davant algunes actuacions dels nostres governants que generen certa perplexitat. Unes mancances comunicatives que per a la ciutadania són inexplicables, que contribueixen a augmentar el distanciament entre els governants i els governants i, sobretot, que acaben tenint uns efectes demolidors per la imatge dels governs que regeixen les nostres vides.

Aquest fenomen és bastant transversal i afecta tot tipus de govern, des dels nacionals als locals i és més evident que mai en temps convulsos com els actuals, que obliguen a formar governs de coalició i a sumar majories complexes. Però si en algun àmbit es mostra amb més claredat és en el local.

Hi ha sis errors que més o menys es van repetint en molts consistoris i que expliquen en bona part per què molts governs municipals no es relacionen bé amb els ciutadans.

- Entendre que la gestió va separada de la comunicació. En una societat connectada com l'actual no podem parlar de bona gestió si no es comunica bé. La comunicació forma part inexorable de l'acció del govern, ja que comunicar és gestionar la imatge de la pròpia institució. Una gran part dels governs municipals només es poden relacionar amb la ciutadania a través de la comuni?cació; per tant, aquesta és indestriable de la seva gestió ordinària. Comunicar bé és una part imprescindible del dia a dia de qualsevol govern. Obviar-ho té conseqüèn?cies a curt i a llarg termini.

- La manca d'un projecte polític clar. Sovint, molts candidats es presenten a les eleccions sense tenir gaire clar un projecte clar de ciutat. Més enllà de millorar-ne la neteja o d'algun aspecte urbanístic, no està clar quina ciutat volen d'aquí a deu o quinze anys. Això, que ens pot semblar estrany, és molt més habitual del que ens pensem. Si a més hi sumem que avui en dia els governs solen ser la suma de dos o tres partits polítics diferents, és difícil saber quina ciutat volen aquests partits més enllà de generalitzacions més o menys òbvies. Per això, és important tenir un model o un projecte de ciutat clar que uneixi els membres del govern i ajudi la gent a entendre el sentit de l'acció del govern. Si el govern és de coalició, és impres?cindible definir un Pla d'Acció Municipal que concreti el model de ciutat al qual s'aspira. Si no hi ha aquest projecte de ciutat que guiï l'acció del govern és impossible que la ciutadania entengui cap on va la ciutat.

- El segrest del dia a dia. Els governants municipals solen ser polítics que es transformen en «gerents» quan arriben al govern i es van oblidant de fer política. Estan inmersos en la gestió del dia a dia administratiu fins al punt que aquest acaba «segrestant-los» i els impossibilita tant el contacte directe amb la ciutadania més enllà de les quatre parets de l'ajuntament, com pensar l'actuació del govern a mesos vista. Aquest «segrest» és inevitable si l'equip de govern no té molt clares les seves prioritats i la necessitat de tot govern de fer política. I això vol dir, tenir un projecte de transformació i pensar més enllà dels propers quatre anys.

- No organitzar professionalment el gabinet d'alcaldia. L'equip d'alcaldia és el motor de tot govern municipal. Un govern que no estructura un equip sòlid que sigui capaç de coordinar i donar impuls a la seva gestió més enllà del dia a dia és un govern a la deriva que basarà la seva acció en la improvisació i en la qual els errors i les incoherències emergiran inevitablement. És aquest gabinet qui ha de dirigir la comunicació del govern i la relació amb els ciutadans, i si aquest no està pensat des del punt de vista professional té tots els números per ser incapaç de gestionar la complexitat de l'administració més propera als ciutadans.

- No vetllar per argumentar l'acció del govern. Si es vol que els ciutadans entenguin les actuacions que es porten a terme és imprescindible que aquestes estiguin ben argumentades i tinguin un sentit clar dins el projecte de ciutat. Sovint es prenen decisions que a ulls de la ciutadania semblen incomprensibles per què ningú explica per què s'opta per una determinada actuació. No es dedica prou temps a treballar els arguments que han d'ajudar que els ciutadans entenguin per què s'ha decidit fer una cosa o una altra. Es donen per descomptades massa coses i no s'és conscient que sense arguments sòlids no hi ha comunicació possible. I no hi ha res pitjor per a un govern que els ciutadans no entengui el motiu de les seves decisions. Més enllà de si els arguments són compartits o no.

- No fer partícips els ciutadans de l'acció de govern. El polític que no ha entès que avui en dia és impossible fer política d'esquenes a la ciutadania ho acabarà entenent quan ja sigui massa tard per poder fer-hi res. I no em refereixo a organitzar processos participatius pensats per complir l'expedient, sinó entendre que avui en dia només es pot transformar una ciutat si hi ha l'escalfor d'una part important de la ciutadania. Això vol dir que cal dedicar molt de temps a explicar-se davant dels ciutadans i establir mecanismes per tal que els ciutadans puguin participar en la presa de decisions.

Aquests fenòmens es van repetint encara que els governs vagin canviant i els que són capaços d'evitar-los acaben recollint-ne els fruits més aviat del que la gent es pensa. La bona notícia és que la majoria dels governs actuals són nous i encara tenen temps per no caure en aquests errors o, si ja hi han caigut, encara poden rectificar. Ho acabaran agraint ells i els ciutadans a qui representen.