Cartes

Carles Sánchez. girona.

La Fundació Llibreria Les Voltes de Girona s'ha afanyat a demanar que el passeig Gene?ral Mendoza de la ciutat sigui rebatejat amb el nom de Muriel Casals, la diputada de Junts pel Sí morta fa pocs dies. Però no he llegit que aquesta entitat -ni cap altra, per cert-, hagi actuat amb la mateixa celeritat per reclamar un passeig -ni un simple carrer- per a l'artista gironí Isidre Vicens, mort també recent?ment. És que té més mèrits Muriel Casals que Isidre Vicens perquè se li dediqui el passeig? Ha fet més per Girona i els gironins? O és que el que guia la proposta és el parti?disme polític més descarat i oportunista?

Les curiositats de Girona i les campanes de la CatedralÉ

Estrella Martínez Martínez. girona.

He seguit la notícia de les Campanes de la Catedral amb sorpresa. Evidentment, la contaminació acústica és selectiva, el soroll de les campanes no molesta els veïns (de 12 de la nit a 7 del matí), l'horari que s'havien suspès per la reclamació de l'hotel afectat i proper, pero sí que molesten les terrasses dels bars/restaurants de la zona del Barri Vell argumentant que hi ha més sensibilització acústica, els carrers són més estrets i el soroll és més molest, que en altres barris de GironaÉ però les campanes de la Catedral no molesten els veïns.

Recordem que Girona està divi?dida en tres zones (A, B i C), segons un plànol elaborat per l'Ajuntament, i la zona de la Catedral és zona A, de les més protegides pel tema acústic.

No oblidem que també vivim del Turisme i no podem tancar les portes de la nostra estimada ciutat. Hem de deixar que Girona enamori cada dia més la gent que ens visita i no només els gironins. En fi, les coses que costen d'entendreÉ Salutacions.

Els campanars al servei dels tocacampanes?

Jordi Turon. girona.

No sé què haurien pensat Quasimodo i Josafat de la polèmica gironina sobre les campanes. Turmentats per altres crisis com estaven, segurament no haurien ni parat l'orella als tocacampanes.

En contra del descans dels batalls, hem pogut llegir un munt d'arguments sentimentals i infinitat de sentències. De les últimes, la que més m'ha sorprès és la que atribueix al sentit comú que les campanes toquin amb nocturnitat i reincidència. Si això fos així, deixaria de ser el menys comú de tots els sentits.

També són molts els que, sistemàticament, defensen qualsevol costum encara que en l'actualitat hagi esdevingut absurd; d'altres, per enyora?ment potser de la dolça infància, desitgen arribar a la mort sense prescindir de les nits mecànicament seccionades pels tocs de la campana.

Però si alguna vegada -Déu no ho permetrà- es projecta un minaret a la mateixa zona urbana, la majoria s'hi oposarà, no pas per raons de creença, no, sinó per motius acústics. I és que, com pensa la majoria de la comunitat gironina que s'ha manifestat, cap seguit de sons no es pot comparar amb el ning-nang nocturn, etern i potent que foragita els mals esperits.

Sentir campanes

Josep A. Martín. girona.

L'article 10 de la vigent Llei de culte (2009) assenyala que els centres de culte (la catedral de Girona en seria un) han de complir amb les disposicions de la legislació de protecció contra la contaminació acústica i, a més, que les limitacions acústiques dels centres de culte es regulen per Reglament. És el reglament de desplegament (de 2010) el qual, en l'article 17.6, exclou de les condicions de protecció acústica que ell mateix regula les campanes (mentre que sí que estableix obligacions quant a la insonorització dels locals, etc.).

Això no significa, en absolut, al meu entendre, que el repic de campanes sigui una excepció al deure de compliment per part dels centres de culte de la legislació contra la contaminació acústica, sinó ben al contrari, que aquesta qüestió no està regulada pel Reglament. Cal, doncs, tornar a l'article 10 de la Llei, que remet a la legislació mediambiental i estableix l'obligació dels centres de culte de complir amb la legislació de protecció contra la contaminació acústica.

En definitiva, en el cas de les campanes s'ha d'aplicar la Llei de protecció acústica de 2012 i és responsabilitat inexcusable de l'Ajuntament controlar, en els termes que preveu la Llei, que tota activitat, encara que sigui tradicional, es faci d'acord amb la legalitat, de manera que no perjudiqui en cap cas la salut de les persones.