La velocitat és una dada de la màxima rellevància en qualsevol cosa que sigui o soni a contemporània, així es va fer el periodisme: com una acceleració de zero a cent en un segle. De les vaques de Clarín, al bakalao, hi ha alguna cosa més que una evolució. Una commoció cultural, potser un desastre antropològic, només puc dir que no ignoro que la velocitat atrau, col·loca, et torna addicte. Hi ha el bourbon i hi ha la sidra, però, estimats, no és el mateix. El periodisme és un ofici de vell, el lumpen de la representació cultural, amb el periodista sempre vestit de romà per fer embalum mentre altres interpreten els misteris gloriosos. Però ja dic, col·loca: més del que hauria estat disposat a admetre no fa gaire.

És clar que, per compensar, hi ha la poesia, que és paraula apunyalada, quieta i bronzina o inquieta i visionària. Així va ser com em vaig comprar, per suggeriment de la llibretera i escriptora Núria Cadenas, l'obra completa d'Ossip Mandelstam, un altre dels meus jueus, el que deia d'ell i els seus col·legues d'ofici que «sentien nostàlgia de la gran cultura». Es nota. Una altra cosa no es pot sentir quan veus la tele i escoltes el gloriós líder i et sembla que desfila una legió d'escapçats. Aquesta obra completa és en català i és la primera que es fa a Espanya. La Península, la nostra, és un cas a part: sumant les races maleïdes, gitanos o jueus, llevantins, catalans i bascos, som més que els normals. Però no sortim als cromos: com els portuguesos.

Un portuguès, cristià, d'esquerres, el meu admirat Gabriel Magalhães, diu que això nostre té tants colors com un papagai i que Catalunya, «més que un Estat propi, necessita el suficient» (fa molts anys que escric que la millor fórmula per a Catalunya és un Estat no declarat: com els ingressos de Rodrigo Rato). És clar que Magalhães pertany a un país marià i líric, en un permanent nirvana de pantera nebulosa, tan panteista que excomunicava els arboricides de cert paratge. «Continuar, continuar i millorar. Consolidar, aquesta és la clau», diu Magalhães de la democràcia espanyola. I portuguesa.