Aquells llibres d´urbanitat!
Àngela Ferrer Mató. girona.
Quan anava a l´escola, de petita, teníem un llibre primet però molt important que era un manual d´urbanitat. Fa dies que em volta pel cap com s´ha degradat progressivament el comportament ja no solament entre la família sinó que la seva ona expansiva ocupa ja tota la societat, sense distinció de classes. S´ha passat d´un extrem massa estricte (tractar els pares de vostè) a una total manca d´educació.
M´esgarrifa sentir els mots moltes vegades despectius que els mateixos parlamentaris es diuen entre ells, quan el seu comportament hauria d´ésser modèlic. El mateix President (en funcions) no dóna la mà a qui el visita i que per molt que no el pugui veure, ja ho sabem, la urbanitat li nega aquest gest despreciatiu. O un altre personatge, important dins la política, abandona una inauguració ostensiblement. Sembla que et digui «feu el que us passi pel barret», tot s´hi val. I no és així.
Recordo una frase escrita en el meu llibret que deia: «L´educació i les bones maneres obren portes principals». És traducció i per això sembla que soni una mica estrany, però ja ens entenem.
Sabem que alguns fills s´atreveixen a maltractar verbalment els pares i/o alguns fins i tot físicament. Llavors no ens pot estranyar el que passa a algunes escoles i que gràcies als moderns mòbils, tauletes, twits... tormenten aquell company que els cau malament i sabem que fins i tot algun pobre vailet/a s´ha tret la vida per l´assetjament que li fan els companys que li han posat el dit a l´ull. Els mestres, per molt que procurin que no passi res semblant, són impotents davant d´aquests aparells tan sofisticats i amb l´exemple que reben dels mitjans de comunicació, en què regna una educació tan ínfima, els fets tan lamentables es produeixen. S´hauria de buscar una solució a aquest problema tan greu.
Alguna vegada he vist algun xicotot rient-se de l´àvia o avi per tenir alguna mancança pròpia de l´edat i se´m trenca el cor. Quina societat volem? Pensem-hi i mirem entre tots de cercar solucions. Difícil, però no impossible.
Una força interior poderosa
Joan Boronat Lecha. BLANES.
Durant tres segles, els successius governs estatals han anat incorporant a la població de Catalunya militars i funcionaris forasters (policia nacional, guàrdia civil, jutges, etc.). El govern borbònic s´aprofità de la precarietat de la postguerra que es patia en molts territoris de l´Espanya del segle XVIII per incentivar l´emigració de castellanoparlants a Catalunya (que es va repetir acabada la guerra del 36-39), els quals van haver d´emigrar cercant una vida millor de la que tenien en els llocs d´origen.
Aquesta gent potser no eren (i no són), conscients que esdevenien còmplices exterminadors de la nostra història, llengua i cultura, perquè les intencions del govern borbònic (i més tard franquista) era (i és), emprar-los per a una colonització de Catalunya en tota regla. L´estratègia reeixí a mitges; a molts dels descendents d´aquells immigrants, funcionaris i militars, una força interior poderosa els empeny a fer-se seva la llengua catalana i cohesionar-se amb la població autòctona.
Avui, molts López, Hernández o Sánchez són tan catalans com els Puig, Macià o Muntaner, i junts, desitgem recuperar les constitucions catalanes segrestades, per tenir millores socials i econòmiques per a tots els ciutadans de Catalunya, siguin o no independentistes.
Aquest missatge no és un rebuig a aquests últims, sinó una invitació perquè deixin de comportar-se com colons, que s´impliquin per salvar una llengua i una cultura i que comencin a ser conscients que l´única manera d´acabar amb aquesta aberrant discriminació per part d´un Estat maltractador que ofega tothom que viu a Catalunya, és aconseguir la independència fiscal, econòmica, judicial i social. Una invitació perquè tothom, vingui d´on vingui, s´involucri en el projecte d´un futur nacional comú.
La corrupció,
xacra social
Jesús Domingo Martínez. girona.
La corrupció és una xacra social que degrada tant els que la practiquen com els que l´emparen. La vocació de servei al bé comú, que està en l´arrel del noble art de la política, és l´antítesi d´una forma d´un exercici de la política en el qual prevalen els interessos personals o de partit. Per això la corrupció requereix una resposta clara, sense fissures, en l´ordre moral, en el legal i en el polític. Serem capaços d´alliberar-nos-en ara que hem arribat a gairebé tocar fons o continuarem fins que no quedin homes sobre la terra?
