Editorial

Legalitat i tradició en el so de les campanes

21.02.2016 | 10:24

Albert Ballesta no ha pogut gaudir dels tradicionals cent dies de gràcia que s'atorga a qualsevol càrrec polític nounat. La seva alcaldia ja va començar amb mal peu passant del número 19 de la llista al primer. Alguns conflictes posteriors són atribuibles a ell, com la relliscada en la sessió d'investidura o el del sou de 75.000 euros anuals que l'ha forçat a suspendre el ple de divendres, però també s'ha hagut d'empassar altres esglapots rebuts en herència.

Un dels que ha omplert més pàgines de diari és el silenci de les campanes de la Catedral durant la nit per les queixes de la propietària d'un hotel del Barri Vell. Aquest és un debat molt passional, no exclusiu de Girona. En els darrers anys, la polèmica sovinteja als pobles i als Barris Vells de les ciutats. Quan s'hi barreja tradició i legalitat, resulta molt complex actuar a satisfacció de tothom.

El primer error de l'Ajuntament de Girona va ser instar el Bisbat a suprimir el to de les campanes durant la nit de manera precipitada i sense comunicar-ho (o consultar-ho) als veïns. Aquesta setmana, l'alcalde ha anunciat que tornaran a sonar perquè havien adoptat la decisió en base a la llei de protecció acústica del 2002 sense tenir en compte una llei posterior, la de culte de 2009. O sigui, un doble desficaci. Com és possible que una institució com l'Ajuntament de Girona no consulti tot el marc legal abans de prendre una decisió?

La llei de protecció acústica de 2002 no permetia el to de les campanes per excés de decibels. En canvi el reglament de la llei de centres de culte de 2009 explicita que "queden excloses de les condicions de protecció acústica les campanes ubicades en els centres de culte atesos els usos que els han estat atribuïts tradicionalment".

No obstant, el conflicte pot tenir un llarg recorregut si la propietària de l'hotel o qualsevol persona presenta una demanda judicial. Tenim el precedent de Sant Mori. El TSJC va ordenar el 2011, amb posterioritat a les excepcions reglamentades en la llei de culte, que les campanes deixessin de tocar durant la nit atenent la demanda presentada pel propietari d'un hotel situat a escassos metres de l'església. No és l'únic cas. Hi ha altres sentències similars d'un jutjat contenciós-administratiu de Navarra o del Tribunal, Superior de Castella i Lleó.

El Sindic de Greuges també s'ha vist obligat a intervenir en diverses ocasions. En l'informe al Parlament de 2005 deia que "s'hauria de portar a la decisió final d'impedir el toc d'aquelles campanes que sobrepassin els valors límits de compliment obligat en intensitat de so". I suggereix que es "podria establir des de la supressió del toc durant determinades franges horàries, fins a l'acceptació de nivells de so superior als estandards o la disminució o la regulació automàtica dels periode sde funcionament".

També hi ha un altre informe més dur del Síndic, corresponent a 2011, en què considera que donar les hores o fraccions d'hores mitjançant el toc de les campanes prové d'"èpoques passades" i que "no és un servei necessari". El que per a uns és una tradició entranyable per altres és una molèstia. La polèmica seguirà, entre altres coses per la decisió unilateral que va prendre l'Ajuntament de Girona. Hauria calgut un procés de diàleg i una consulta amb els veïns, que, al final, són els que hi conviuen diàriament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema