Informe 2016 de l'OIT sobre perspectives socials i d'ocupació en el món

22.02.2016 | 09:58
Informe 2016 de l'OIT sobre perspectives socials i d'ocupació en el món

Fidel al seu sopar anual, el passat mes de gener va ser publicat un document d'indubtable interès per als que ens dediquem a l'estudi i anàlisi del món del treball, i també per totes aquelles persones preocupades per conèixer què passa en el món en l'àmbit de l'ocupació. Es tracta de l'Informe de l'OIT sobre "Perspectives socials i d'ocupació en el món. Tendències 2016", que segons es pot llegir a la pàgina web "inclou una previsió dels nivells d'atur en el món i examina la situació a les economies desenvolupades, emergents i en desenvolupament, amb xifres i gràfics detallats. L'informe presta particular atenció a la proporció d'ocupació vulnerable, així com a la magnitud de l'economia informal. Proposa a més orientacions polítiques per estimular les oportunitats de treball decent en tot el món". En destaco aquells continguts que són els més interessants al meu parer.

L'Informe de 2016 posa de manifest l'impacte que ha tingut el debilitament de l'economia en l'augment de la desocupació a escala mundial, situant el seu origen en factors que no són de cap manera actuals sinó que vénen de lluny, com el descens de la inversió de capital a llarg termini, l'envelliment demogràfic, la creixent desigualtat i l'afebliment de la productivitat", de tal manera que el 2015 el nombre de persones desocupades va arribar als 197 milions, atès que implica no només el creixement en un milió del nombre de desocupats respecte a 2014, sinó també, i molt més rellevant, de vint milions respecte als anys anteriors a l'inici de la crisi, creixement que s'ha concentrat en gran mesura en els països emergents i en desenvolupament, a diferència dels avenços operats als Estats Units i Europa, si bé l'Informe no oblida recordar que el sud d'Europa, i per tant a Espanya, "... malgrat certes millores, les taxa d'atur han seguit altes". Les perspectives laborals no són precisament falagueres de cara al futur, abans les cada vegada més importants incerteses econòmiques, i es vaticina un creixement de la desocupació en 2,3 milions aquest any i 1,1 més al 2017.

No només preocupa la desocupació a l'OIT, sinó que també és motiu d'atenció la fragilitat o vulnerabilitat de l'ocupació que es crea, i per tant la qualitat del treball s'ha de posar en el punt de mira de les polítiques d'ocupació.

Aquí no inclou l'OIT tots els supòsits en què es pot observar tal fragilitat (estic pensant en el treball temporal permanent, o en la feina a temps parcial involuntari davant la manca de possibilitats d'accedir a una feina a temps complet, encara que sí els qualifica de subocupació i amb especial impacte entre els joves i les dones), sinó que es refereix al treball per compte propi (en bastants ocasions, a més, una versió jurídica del fals autònom, ja que les seves condicions laborals l'acosten en gran mesura a un treballador per compte d'altri) i al treball familiar no remunerat, constatant que, tot i haver-se produït una lleugera disminució des de l'inici de la crisi, encara suposa el 46% de l'ocupació total al món, o el que és el mateix més de 1.500 milions de persones, amb percentatges que arriben al 70% al sud de l'Àsia i a l'Àfrica subsahariana.

Altres dades no menys destacades de l'informe, i ja s'havia alertat d'elles en anys anteriors sense haver rebut cap resposta per la major part de dirigents dels països als quals anava dirigit, és la constatació d'un creixement més lent i per tant, en tant que aquest creixement va de la mà amb un augment de les desigualtats socials, la menor possibilitat d'accés al nivell de vida de la classe mitjana a bona part dels països emergents i en desenvolupament, circumstància que "pot alimentar el malestar social". A més, també en els països desenvolupats es constata per l'Informe que l'alta taxa d'atur entre els homes joves "és, sovint, un factor determinant, en els moviments polítics i socials".

Per cert, també s'observa aquest malestar en els països desenvolupats, i les dades reunides per l'OIT posen de manifest que hi ha motiu més que justificat per a això, davant l'important augment de la desigualtat d'ingressos, de tal manera que "mentre que els ingressos més alts continuen creixent, el 40 per cent més pobre de les llars s'ha anat quedant enrere des de l'inici de la crisi mundial".

Es constata que el nombre de treballadors en situació de pobresa moderada o gairebé moderada s'ha incrementat des de l'any 2000 (entenent per tal situació que viuen amb un ingrés entre 1,90 i 5 dòlars diaris en termes de paritat de poder adquisitiu), dada que posa clarament de manifest el deteriorament de la remuneració de moltes persones treballadores.

En aquest punt, cal ressaltar que la qualitat d'ocupació, juntament amb la quantitat, ha de ser un element important d'atenció per a la major part de països, i no menys el desenvolupament d'un sistema de protecció social adequat que cobreixi les necessitats de les persones afectades per situacions de pèrdua d'ocupació i de manca de recursos.

Per dir-ho amb les mateixes paraules del document, "fer del treball decent un pilar central de l'estratègia política no només alleujaria la crisi de l'ocupació i milloraria les diferències socials, sinó que també contribuiria a posar al món econòmic en un camí de creixement econòmic millor i més sostenible". Recordi aquí la dada recollida en l'Informe de 2015 sobre la manca de protecció social de molts treballadors en el món: només el 5% dels treballadors vulnerables tenen accés, i el 40% dels treballadors assalariats no estan protegits.

I en aquesta complexa realitat econòmica i social, què cal dir sobre la migració i el seu impacte en els mercats de treball dels països d'acollida, i més en aquests moments en què, en concret a la Unió Europea, hi ha un intens debat sobre com afecta la major presència de refugiats?

Doncs bé, el plantejament de l'OIT destaca que la migració "és un mecanisme important per equilibrar l'oferta i demanda de treball entre els països", i que el flux de refugiats arribat a Europa fa de totes totes necessari "facilitar la seva entrada al mercat de treball el més ràpida i eficaçment possible", emfatitzant cosa que també ha estat destacat des d'àmbits econòmics però que costa molt més d'assumir per bona part de la població, com és que "a llarg termini, l'afluència de migrants ajudarà a suplir l'escassetat d'habilitats en certes àrees, així com a mitigar els riscos associats amb l'estancament secular".

A més, convé posar de manifest alguna cosa en la qual reparen amb especial atenció altres documents que aborden aquesta qüestió, com el recent informe de la Comissió Europea sobre l'evolució de l'ocupació i la situació social a la UE el 2015, això és que la població estrangera no suposa una càrrega per als sistemes de protecció social als països d'acollida, ja que en general reben menys prestacions que els nadius per la seva més estreta vinculació amb el mercat de treball, tot i que no descarta que una pressió pugui produir-se en alguns casos a escala local, davant d'uns serveis públics no ben preparats per atendre les necessitats d'una població cada vegada més nombrosa.

En definitiva, una lectura recomanable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema