Hi ha força neguit perquè Espanya suma 64 dies sense govern. Causa perjudicis econòmics, diu la dreta. Curiós. Perquè, de perjudicis, el poble ja en va tenir quan hi havia govern. Precisament, el que ara està "en funciones". Uns exemples: 400.000 ocupats menys que quan Rajoy va guanyar; 300.000 milions d'euros més de dèficit; els rics més rics i els pobres més pobres, com demostra l'informe d'Oxfam del 2015. A qui, doncs, causa perjudicis econòmics la manca de Govern? A les forces econòmiques, és clar. Que ja s'han preocupat durant els darrers quatre anys d'incrementar els seus guanys. Amb govern o sense, el gran capital, l'aliè i l'autòcton, tenen garantida la bicoca. I, per si de cas, han reblat el clau amb el TTIP. Creuen, absolutament, que el seu fi justifica tots els mitjans.

Per això, per si de cas, engeguen una intensa campanya a favor d'una coalició PP, PSOE i C's, que rentaria la cara a la política feta per Rajoy. Un govern amb un bri de centreesquerra apaivagaria els electors més crítics amb el polític -és un dir- més incompetent que mai hagi estat cap d'un govern espanyol. Així s'estalviarien els sotracs que podria provocar una coalició entre PSOE, Podem i IU. Per això sorprèn l'actitud d'Iglesias, amb dures exigències que compliquen l'entesa amb Sánchez. A banda que no està gens clar que unes noves eleccions milloressin les seves opcions de govern o impedissin una nova victòria d'un PP amb nou candidat. Les opcions d'Iglesias passen, ara i d'aquí tres mesos, per un tripartit i amb programes pragmàtics. Sense somnis.

I Catalunya? A esperar que s'acabi el "postureig", el treure pit. Si hem esperat 300 anys, en podem esperar un més.