Robatori de coure

23.02.2016 | 09:24
Robatori de coure

Cada dos o tres dies salta la notícia d'un espectacular robatori de coure que talla una estesa, bloqueja un transformador, atura un tren o socarra el lladre: riscos laborals, cal lluitar molt per tirar endavant. El coure no és gaire abundant, excepte a Xile i en algun altre lloc. Per tenir tant coure i per nacionalitzar-lo, un batalló combinat d'individus violents i assessors del Pentàgon, així anomenats, van derrocar el govern legítim de Salvador Allende. Aquest sí que va ser un robatori de coure a l'engròs; els lladregots s'han de conformar amb les engrunes. Es roba el coure pel mateix que hi ha tràfic de drogues: perquè la demanda total és molt més àmplia que l'oferta legal. Gràcies a la meva experiència com a ferroveller precoç (11/12 anys) vaig saber que, ja llavors, l'alumini i el plom es pagaven dotze vegades millor que el ferro, el llautó, vint vegades més, i el coure -tatxan, tatxan-, cinquanta. Amb el coure, es cobra. Una pasta. Però no creguin que el meu afany per instruir delectant s'acaba aquí: fa uns mesos, un AVE Madrid-Barcelona es va quedar aturat per un robatori de cable de fibra òptica, que es paga poc o gens: o els lladres eren curts (ho descarto ja que en aquest gremi la ineptitud és un factor de selecció negativa brutal) o algun patriota català reescalfat havia decidit desconnectar-se d'Espanya pel seu compte, hi ha gent molt impacient.

El coure robat es reconverteix, segons les meves investigacions, en una mena de granulat de tot ús, semblant al pinso per als conills. Els conills són a la Xina i digereixen el pinso i ens el tornen reconvertit en telèfons intel·ligents i tauletes ximples (o potser que sigui a l'inrevés), el cas és que la fàbrica, com la música, no pot parar i per aquest motiu els articles són tan dolents, barats i poc duradors: cal recuperar el coure, una necessitat de la fisiologia industrial que ha anat posant al mateix nivell les escombraries i l'article manufacturat.

O sigui, que el robatori de coure no és una plaga com solen dir els periodistes addictes al lloc comú, sinó la lliçó que necessitàvem aprendre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema