· OPINIÓ

Hem trepitjat un ull de
poll, resposta al Sr.
Amargant (Part I)

Sobre les difamacions de l'article d'ahir, permeteu-me que les rebati breument

24.02.2016 | 19:31

«La casualitat no és ni pot ser res més que una causa ignorada d´un efecte desconegut» · Voltaire

Ahir el senyor Amargant, cap de protocol i de comunicació de la Diputació de Girona, va publicar un text difamatori contra la meva persona i dos companys més de la CUP. Deixeu-me començar amb un apunt de contextualització més enllà que ahir fos el 35è aniversari del 23F i haguéssim de llegir un article d´aquella època.

Per què es publicava ahir? La raó és, sens dubte, la meva intervenció al Ple de la Diputació de dimarts passat, on vaig denunciar públicament l'augment ad hoc del salari del senyor Amargant en més de 8.400 euros anuals mentre la resta de treballadors de l´ens continuen amb el salari congelat. L´equip de Govern li incrementava el sou per tenir-lo content; jo ho denuncio, i m´enduc el rebre. Talment com el 1981 o el 1914. Antic règim.

De fet, el motiu de tot aquest reguitzell de paraules de mal gust, amb connotacions masclistes i classistes de primer ordre, que utilitza el senyor Amargant contra la meva persona i, fins i tot, contra els meus pares morts respectivament fa 8 i 10 anys, té una única finalitat: desmerèixer i evitar que la CUP continuï fent la feina de «llums i taquígrafs» que porta fent des del juliol passat. Perquè ja hem denunciat inversions irregulars, comencem a tenir coneixement amb què s´han utilitzat les targetes de crèdit dels alts estaments de la corporació i estem preparant un portal de transparència per explicar allò que no han volgut mai que sigui explicat.

I tot amb el compromís ferm de servei públic, amb vocació de suport als municipis i als gironins i les gironines. Un compromís i una transparència que molesten a un senyor Amargant que el mes de juliol m´oferia anar a sopars benèfics a nom de la Diputació amb el menú pagat, proposta que vaig rebutjar de bones a primeres. Com canvien les paraules quan no segueixes la corrent, no?

Sobre les difamacions de l´article d´ahir, permeteu-me que les rebati breument. Sobre el meu salari, és públic que tot el que jo ingresso de la Diputació (2.100 euros mensuals) i de l´Ajuntament (750 euros mensuals) va transferits directament a la CUP (tinc la documentació que ho acredita) i que, a canvi, l´organització política em té contractat a raó de 1.500 euros mensuals. Un salari ben digne, cert, i que és exactament el que diu el Codi Ètic cupaire. Un salari que contrasta amb els sous desproprorcionats a la Diputació aprovats per tots els partits excepte la CUP. Únic vot contrari. Recordem-ho.

D´altra banda, l´assessor de la CUP (no és cert que en volguéssim dos sinó que vam dir que, com a màxim en tindríem dos) treballa moltes més hores de les que apunta vostè. En Marçal va quasi cada tarda a la Diputació però ja se sap que vostè a aquella hora deu estar fent la timba. Per cert, divendres passat l´assessor no va entrar a la Diputació al matí, sí que ho va fer a la tarda, perquè era al Consell Comarcal de la Selva consultant l´expedient del cas de corrupció Manga per observar les possibles vinculacions amb la Diputació de Girona. Aquesta també és la funció d´un assessor. O així l´entenem nosaltres.

Així mateix, la Susanna Fulcarà no és una persona qualsevol que passa pel carrer ni tampoc una «nena de les claus». És una treballadora, digne i valenta i no un objecte com vostè la considera des del masclisme que destil·la el seu text. La Susanna està contractada per l´Ajuntament com a alliberada municipal de la CUP per fer suport a moviments socials i entitats de la ciutat i fa part de la seva jornada laboral des del despatx de la CUP a la Diputació. Una situació que ha estat validada pel Diputat de Govern responsable i, per tant, existeix l´aval de la institució. No cridi tant, doncs.

I per últim i sobre la meva vestimenta en un acte on, per cert, no tornaré mai més perquè és una Festa privada al Castell del senyor Escudero amb 15.000 euros de finançament públic (la institució pagant les festes dels empresaris i polítics a l´Empordà del segle XXI, tela marinera), dir-li que vestia molt correctament. Aquells que em coneixen saben que les espardenyes de betes són el meu calçat de gala estiuenc. També ho és per a la guàrdia de gala dels Mossos d´Esquadra, de fet, encara que per raons diferents. I és que, com deia el poeta: que cadascú es vesteixi com bonament li plagui i via fora que tot està per fer i tot és possible. I si vol fotos meves, només cal que m´ho demani. Els hi faré arribar. No cal que vagi d´amagat fotografiant-me el pandero, amic Amargant.

Abans d´acabar, però, un parell de reflexions: és habitual que el cap de comunicació i protocol difami sobre un dels diputats d´aquesta manera? Es tracta del cap de comunicació del Govern o de tota la institució? Aquesta pràctica s´anirà repetint durant els propers tres anys i el senyor Amargant farà i desfarà al seu gust?

I una darrera: la informació que tant costa d´obtenir a l´oposició la té a punt i a sobre la taula el senyor Amargant? Les respostes les sabrem properament però digui i faci el que cregui amic Amargant que la CUP ha nascut per aixecar catifes i explicar tot allò que heu volgut amagar. Vostè preferiria tornar al 1981 però d´altres hem vingut a destituir el règim. Així doncs, perdoni les molèsties, deu ser que hem trepitjat un ull de poll.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema