La teoria del pintallavis

Segurament heu sentit parlar de l'índex Big Mac: és un índex econòmic que serveix per comparar monedes i el poder adquisitiu de cada país segons el preu que té, a cada un d'aquests països, la famosa hamburguesa del McDonald's. No és un índex oficial, però diuen els economistes que és pràctic i efectiu; no donarà mai un resultat precís però serveix per fer-se una idea del panorama general. No és l'únic baròmetre alternatiu de l'economia. En la línia del Big Mac també hi ha l'índex Calçotets, que serveix per fer-se una idea de l'estat de salut de l'economia d'un país i que em fa molta gràcia: sembla que en els moments difícils una de les primeres coses que els homes deixen de comprar, per estalviar, és la roba interior. Esperem que la nostra crisi es vagi acabant. La taxa de divorci també és un bon baròmetre: a més crisi menys divorcis i viceversa. Quan tenim diners ens vénen ganes d'experimentar i quan tenim por ens tornem conservadors. Un altre índex que em resulta sorprenent és el de la llargada de la faldilla o l'anomenat «índex de la vora»: en èpoques de bonança econòmica les faldilles són curtes però s'allarguen de seguida quan apareixen els problemes. Si pensem en les minifaldilles dels feliços anys vint i dels anys seixanta no sembla tan descabellat. Es veu que un dels índexs més senzills i clars és el de les caixes de cartró i en aquest cas parlem d'un índex predictiu: si la venda d'aquestes caixes disminueix és perquè la gent compra menys coses -cafeteres, rentadores, el que sigui; gairebé tot va en caixes de cartró- i això vol dir que s'acosta una recessió. N'hi ha més, com el dels gratacels: els booms de la construcció prediuen les recessions (ho sabem molt bé) però el que em sembla sorprenent és que l'alçada dels edificis que es construeixen també és predictiva: a més alçada, més llarga serà la crisi.