La teoria del pintallavis

«Segons aquesta teoria, en èpoques de crisi les vendes de pintallavis augmenten considerablement»

24.02.2016 | 08:18
La teoria del pintallavis

Segurament heu sentit parlar de l'índex Big Mac: és un índex econòmic que serveix per comparar monedes i el poder adquisitiu de cada país segons el preu que té, a cada un d'aquests països, la famosa hamburguesa del McDonald's. No és un índex oficial, però diuen els economistes que és pràctic i efectiu; no donarà mai un resultat precís però serveix per fer-se una idea del panorama general. No és l'únic baròmetre alternatiu de l'economia. En la línia del Big Mac també hi ha l'índex Calçotets, que serveix per fer-se una idea de l'estat de salut de l'economia d'un país i que em fa molta gràcia: sembla que en els moments difícils una de les primeres coses que els homes deixen de comprar, per estalviar, és la roba interior. Esperem que la nostra crisi es vagi acabant. La taxa de divorci també és un bon baròmetre: a més crisi menys divorcis i viceversa. Quan tenim diners ens vénen ganes d'experimentar i quan tenim por ens tornem conservadors. Un altre índex que em resulta sorprenent és el de la llargada de la faldilla o l'anomenat «índex de la vora»: en èpoques de bonança econòmica les faldilles són curtes però s'allarguen de seguida quan apareixen els problemes. Si pensem en les minifaldilles dels feliços anys vint i dels anys seixanta no sembla tan descabellat. Es veu que un dels índexs més senzills i clars és el de les caixes de cartró i en aquest cas parlem d'un índex predictiu: si la venda d'aquestes caixes disminueix és perquè la gent compra menys coses -cafeteres, rentadores, el que sigui; gairebé tot va en caixes de cartró- i això vol dir que s'acosta una recessió. N'hi ha més, com el dels gratacels: els booms de la construcció prediuen les recessions (ho sabem molt bé) però el que em sembla sorprenent és que l'alçada dels edificis que es construeixen també és predictiva: a més alçada, més llarga serà la crisi.

Però l'índex extraoficial que m'agrada més és la teoria del pintallavis. Segons aquesta teoria, en èpoques de crisi les vendes de pintallavis augmenten considerablement. Ho va observar fa molts anys la companyia de cosmètics Estée Lauder i sembla que ha passat a totes les crisis, des de la Gran Depressió fins a l'atemptat de l'11-S a Nova York. A més a més sembla que el color d'aquests cosmètics està relacionat amb la gravetat de l'episodi: com més forta és la recessió, més vermells són els pintallavis que es venen. Per a mi la teoria del pintallavis té tot el sentit del món: quan tenim problemes econòmics les dones deixem de comprar productes de bellesa cars però els substituïm per productes barats que igualment ens fan posar de bon humor. No et pots comprar aquell vestit o aquelles sabates que t'agraden tant i et mossegues les dents però quan vas al súper et compres d'estranquis un pintallavis rouge in love per dos euros i tan feliç. No vull frivolitzar la crisi, tots hem patit i molts hem rebut de ple. Però que quan no podem pagar les factures conservem les ganes d'estar bé... trobo que diu molt a favor nostre. No em digueu que no!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema