Inclosos i exclosos

«A l'Administració no hem de dubtar que hi ha personal molt preparat que sap què és el que convé a la societat»

25.02.2016 | 09:36
Inclosos i exclosos

Una casa oblidada en un barri perifèric de Girona serveix de refugi a M., un home de carrer, rialler i murri. Cobra una paga per risc d'exclusió social i com que per rebre-la l'única obligació que té és estar en risc d'exclusió social, té prou temps lliure per dedicar-se a la seva passió, el col·leccionisme de bicicletes aparcades per la ciutat. Fa poc va fer una incursió en el camp terapèutic oferint bossetes de marihuana per cinc euros. No n'ha plantat però sap qui en té. A cada intermediació se'n queda una part com a comissió, fins que li'n surt una bossa de més. És tot el que hi guanya. El drama és que només tenia un client qui un dia se'n va malfiar i va trobar un proveïdor més generós. En sentir-se enganyat, va apallissar M. i el va amenaçar d'enviar-li totes les màfies del món. Passat l'ensurt, M. va tenir una bona pensada. Va anar a cal metge per tenir en paper una descripció científica de les lesions i després es va dirigir als serveis socials per fer-los saber dels perills de viure en una casa ocupada, perquè una nit em van entrar i mireu com m'han deixat la cara. M. és optimista i diu que aviat tindrà un pis de franc, tot seu i legal.
X. és professor d'Institut. Es va fer un embolic amb el complicat sistema d'adjudicació de places i va acabar perdent la seva. Esgotat l'atur, es va adreçar als serveis socials per explicar la seva situació. Estudiat el cas, van considerar que no està en risc d'exclusió social perquè la seva mare és viva i resideix a la ciutat. Així que X. ha improvisat un llit a la seva furgoneta, on hi fa nit i es dutxa i menja allà on pot. Mentre espera una nova convocatòria de places, X. té dues opcions. Una és aconseguir que, quan torni a tenir nòmina, la part que es queda l'Administració per destinar-la a ajuts socials la pugui transferir a la seva mare, perquè la guardi a casa en un porquet-guardiola fins que el seu fill torni a estar en risc d'excloure's al vehicle. L'altra és esperar que la mare es mori per tenir dret a la prestació que li pertoca.

A l'Administració no hem de dubtar que hi ha personal molt ben preparat que sap què és el que convé a la societat. La resolució d'aquests dos casos n'és un exemple. X. va sacrificar els millors anys de la seva vida i i les millors hores del dia per obtenir uns coneixements sòlids i vàlids per transmetre a les següents generacions. Una despesa inútil d'energies. El model de societat futura el representa el viure de M. i per això rep una recompensa mensual, per gaudir de l'existència sense gaire maldecaps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema