Teatre. Això és el que han semblat les negociacions entre CiU i ERC-MES pel cartipàs municipal, i que han acabat com el rosari de l'aurora. Per què va convocar Albert Ballesta el ple de divendres passat si no tenia els suports suficients, arriscant-se a fer el ridícul havent-lo de suspendre a última hora, com va acabar passant? Com és que ERC posa ara tantes traves a aprovar un cartipàs molt similar al que va tenir els seus vots fa vuit mesos? Per què presenta una proposta pròpia i alternativa només dos dies abans del ple, quan ja gairebé no quedava temps per negociar? També costa d'empassar que ahir a la una del migdia sortís CiU dient que estava obert a parlar amb tots els grups i a les quatre de la tarda PP i Ciutadans diguessin públicament que ja hi havia acord. Un acord no es tanca en tres hores, però CiU volia culpar públicament ERC de la manca d'acord per així justificar el seu acostament als dos partits més unionistes de l'espectre. Costa de creure que aquests ERC i CiU són els mateixos integrants de Junts pel Sí, que governen la Generalitat i que ens han de portar -plegats- a la independència.
