Cartes

joan enric carreras mercader. bellcaire d'empordà.

Des que vam coincidir en un curt cinematogràfic l'agost passat sempre m'agrada llegir Helena Boadas. M'encanta la forma que té de dir-nos les coses i com les explica. Avui ens fa esment del fet que com més crisis, més pintallavis es venen. A més d'estar molt documentada en els cicles de recessió i del que al món li passa, m'ha fet pensar en un cas que crec que us agradarà saber, almenys a mi en el moment que va passar em va impactar moltíssim perquè vaig veure que per triomfar a la vida has de tenir les idees molt clares.

En la meva feina professional de fabricació de maquinària per a processos productius, cap als anys 87-90, vaig coneixer un empresari extremeny que el seu concepte de com aniria el món els propers anys el va fer enriquir;?primerament li vam semiautomatitzar l'arribada de comandes i l'entrega de les mateixes atès que ell considerava que si «una mujer compra un pintalabios lo quiere hoy y no mañana». Però la frase que va impactar-me i que mai he oblidat va ser quan vam automatitzar la resta de la fàbrica i la factura va pujar moltíssim. Com que eren anys de recessió, jo li vaig dir: «Ricardo, con esta crisis tan grande que estamos pasando, quizás debías esperar a hacer esta segunda fase más tarde...». I ell va dir-me amb aquell salero: «Enri... si una muer no tiene dinero... no come... pero pendientes seguro que lleva.». Estic parlant de Cristian Lay, una empresa de Jerez de los Caballeros de venda per catàleg. L'Helena, amb el seu escrit d'avui, crec que ens ha dit el mateix que en Ricardo Leal aquell ja llunyà 1990.

Agraïment al Centre Geriàtric Maria Gay de Girona

Família Feliu-Palomer. GIRONA.

Al juny de 2009, vaig haver de prendre una decisió molt difícil; ingressar el pare en un centre geriàtric o continuar tenint-ne cura a casa. Finalment, es va decidir fer l'ingrés; malgrat que fos dur tant per a la mare com per a mi. La demència anava avançant i a vegades les coses més simples de la vida diària es convertien en grans obstacles.

Durant els quasi set anys de la seva estada al Geriàtric Maria Gay, ha estat molt ben atès.

Per això, ara que ens ha deixat, volem fer públic el nostre sincer agraïment a tot el personal de la residència: direcció, recepció, cuidadores, infermeria, cuina, bugaderia, rehabilitació, assistència social, metge i germanes; sense oblidar-nos tampoc dels altres residents i els seus familiars.

Gràcies per fer que aquests anys de vida d'en Joan hagin estat agradables i satisfactoris.

No té perdó

elena alarcón masferrer. girona.

Sóc una noia que fa 17 anys que estudia a Les Alzines, un col·legi de Girona vinculat a l'Opus Dei. Després de sentir uns quants comentaris despectius d'aquest col·legi m'agradaria deixar clares algunes coses que es comenten i sobre les quals no estic d'acord. Quan es tracta dels centres vinculats a l'Opus Dei i d'educació diferenciada les paraules sempre solen ser negatives; que si records nefastos, que si educació conflictiva fins al punt d'afectar la salut emocional, que si dificultat a l'hora de relacionar-se amb persones de diferent sexe, injustícies i pressió. Bé, jo no sé si tinc una visió distorsionada de la realitat o si el problema és d'aquelles persones que parlen sense coneixement. He estat tota la meva vida en aquesta escola i les úniques paraules que tinc cap a aquesta són d'agraïment, ja que, aquí, ni injustícies, ni records nefastos ni educació conflictiva. Aquí et formen com a persona, t'ajuden i et donen suport fins a aconseguir els teus objectius, t'ensenyen uns valors que a molts centres haurien de comen?çar a ensenyar, i gràcies a aquest col·legi sóc una persona amb principis i idees clares i sé com reaccio?nar i actuar correctament davant de qualsevol situació, ja que m'han format com a persona íntegra i compe?tent. I si el problema principal d'aquesta gent és l'educació diferenciada i la dificultat que diuen que causa, bé, us parlo de primera mà i això no és en absolut un proble?ma. I encara que fos veritat, no té perdó que es desvalori tant un col·legi com aquest, ja que gràcies a aquesta escola sóc la persona que sóc i tinc un futur brillant per endavant.

Represaliats o desapareguts

enric carcereny beltran. lloret de mar.

El passat 13 de gener vaig anar convocat per la sectorial de Cultura a la Seu Nacional d'ERC. A les 18 hores, em van convidar a assistir a una reunió sobre la memòria històrica. I hi ha qui va proposar la creació d'una nova sectorial o grup de treball. El president de la sectorial de Cultura, Josep Vives, va explicar que fer una nova sectorial no era tan senzill, i que per a ell era millor que fos un grup intersectorial, ja que és un tema que afecta altres grups, com justícia, reparació de danys, represaliats, etc. Es va comentar que no hi ha hagut política de memòria històrica, que enforteix la democràcia i al mateix partit i evita que altres partits s'aprofitin del tema, ja que ERC és el que ha patit més víctimes.

Per això, felicito i és reconfortant la notícia que el grup d'ERC i Avancem han presentat una moció a l'Ajuntament de Lloret de Mar, segons el Diari de Girona, demanant el seu suport a la creació d'un banc d'ADN, amb l'objectiu d'identificar els cossos exhumats de les fosses comunes, tal com ha explicat el nostre regidor Jordi Orobitg, i que va afegir que «probablement»?sigui la primera vegada que es presenta aquesta moció a la província de Girona. Encara que, a parer meu, tant és necessari buscar els represaliats com els desapareguts, ja que crec que no és el mateix.

La corrupció

Jesús Domingo Martínez. girona.

La corrupció afecta els principals partits polítics a Espanya i a Catalunya, però cal recordar que la immensa majoria dels polítics serveixen el bé comú amb honestedat i generositat. Les generalitzacions demagògiques sobre la corrupció responen a una simplificació inadmissible. Però, no obstant, la successió de casos de corrupció genera una indignació lògica que el populisme aprofita per vendre les seves fórmules utòpiques. No hi ha millor resposta a aquest populisme que una lluita creïble i contundent contra la corrupció. Cal trobar solucions noves, perquè és urgent recuperar la credibilitat del sistema i de les persones.