El capitalisme extractiu

28.02.2016 | 00:00
El capitalisme extractiu

Parlàvem la setmana passada de la influència que té el sistema financer sobre l'economia, de com l'especulació financera, amb un pes de deu vegades el PIB mundial, influeix fent més greus els cicles econòmics, tant si es troben en pujada com en baixada, essent un multiplicador pervers dels vaivens de l'economia. Durant la crisi de l'euro la Comissió Europea va arribar a prohibir durant uns mesos la compra d'accions per opcions, frenant així el descontrol borsari. Arribats aquí la pregunta és per què no es frena més aquesta tendència, bé sigui prohibint segons quines figures financeres, bé sigui posant-hi impostos, per aturar la seva massificació. També en aquest punt cal parlar de la Taxa Tobin, que té per missió frenar la velocitat amb la qual es fan transaccions de compravenda al món de forma instantània, acció que també configura el factor multiplicador fatal de l'economia. Si tot plegat és tan perillós per a l'economia real, amb el risc que la financera ens arrossegui a tots en un revolt d'aquests, per què no es controla més aquesta manera de fer de l'economia?
Una raó pot ser l'elevada complexitat que té l'economia financera, amb una quantitat de models immensa i amb la dificultat de discernir què és útil per a l'econo?mia i què no ho és, essent només pura es?peculació. No ens enganyem: l'especulació és el càncer de l'economia productiva, per això quan em diuen que els mercats de derivats són necessaris per limitar riscos de futur penso que no és cert, que els riscos que limiten tampoc són tan elevats i, a canvi, els perills són més alts que els beneficis. Una altra raó és la connivència del regulador amb el sector financer, sigui perquè les persones del regulador provenen del mateix sector i no poden tenir una altra visió, sigui perquè hi ha altres interessos, com el finançament dels partits polítics. I aquí és on sorgeix l'economia dels amiguets i la del suborn, encara que sigui de forma sofisticada.
El pes de sectors de l'economia d'amiguets esdevé un fre per al desenvolupament de la societat, una pèrdua de productivitat de qualsevol economia. Entre els anys 1995 i 2007 l'economia espanyola va perdre un 0,7% anual en productivitat en un moment en què a Europa la productivitat creixia al 0,4%. Una part d'aquesta pèrdua es deu al boom de la construcció, amb molt baixa productivitat, però això només explica un 0,4% del descens. L'altre 0,3% prové dels sectors clientelars de l'economia espanyola que xuclen recursos encara que tinguin una baixa productivitat. Per tant, el pes elevat d'un sector clientelar en una economia esdevé un fre per a la seva evolució productiva i per a la seva modernització.
Quins són els sectors clientelars en qualsevol economia? La revista The Economist ha publicat un índex de capitalisme clientelar especificant que els sectors que viuen més fàcilment són els casinos, els sectors del carbó i la fusta, la defensa, els dipòsits i inversors financers, les infraestructures de xarxes de canonades de gas, petroli i aigua, les empreses de petroli, gas, productes químics i altres energies, els ports i aeroports, la construcció pública, l'acer, altres metalls i l'extracció de minerals i les empreses de serveis com la telefonia. L'Index mostra que la participació de persones riques en % del PIB en aquests sectors és més elevada quan menys desenvolupat és el país, anant d'un pes mitjà de 4,5% el PIB en països poc desenvolupats fins a l'1,5% en països desenvolupats, és a dir, 3 vegades. Encapçala la llista Hong Kong, amb un pes del 58% dels sectors clientelars en el PIB de la seva economia, seguit de Rússia amb un 18%, Mèxic amb un 9,2%, Xile amb 8,9%, Austràlia amb 3,2%, Estats Units amb 3,1%, Gran Bretanya amb 3%, Turquia amb2,6%, Espanya amb 2,3%, Polònia amb 1,2%, Canadà amb 1,2%, França amb 1%, Alemanya amb 0,9%, Itàlia amb 0,7%, suècia amb 0,6%, Japó amb 0,3% i Holanda amb 0,2%.
L'associació Transparency International publica regularment un altre índex anomenat Bribe Payers Index, l'índex de les fonts de suborn, ordenant els països de menys subornats a més, començant per Holanda, Suïssa, Bèlgica, Alemanya, Japó, Austràlia, Canadà, Singapur, Gran Bretanya, Estats units, França, Espanya, Corea del sud... L'estudi mostra que la percepció que es té al país sobre la corrupció coincideix amb l'Índex i quan estudia quins són els sectors més subornats els descriu en aquest ordre: Contractes de construcció pública, companyies de serveis públics, companyies de béns immobles , béns, serveis legals i de negoci, petroli i gas, mineria, generació i transmissió elèctrica, farmacèutiques i salut, manufactura pesada, pesca, fabricació d'armes, transport i emmagatzemament, telecomunicacions, serveis al consumidor, forestal, Banca i finances, tecnologia informàtica... A casa nostra identifiquem les constructores, les elèctriques, les autopistes, la telefonia, les farmacèutiques, els bancs...
El suborn el fan sovint de forma subtil, per exemple el cas de les elèctriques posant permanentment anuncis als mitjans de comunicació que els fidelitzen i eviten campanyes d'opinió en contra, tranquil·litzant així els polítics que controlen. En sóc conscient i ho he pogut comprovar en diverses actuacions en rodes de premsa o en alguns articles, avui mateix a La Vanguardia. És tan greu que puc dir que, des d'aquest punt de vista, tenen segrestada la democràcia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema