Ho confesso. Era una botiga on no havia entrat mai. Magatzems Mari, amb tots els meus respectes, potser no era el nom de botiga, que a mi personalment, em crida a donar un cop d'ull al "genero" que s'hi ofereix. Rebaixes! Entro... I com aquelles revelacions quotidianes que t'alegren el dia, de sobte, el somriure del qui t'atén et desperta tot un món per ser explorat primer i compartit amb vostès després. Si Santiago Rusiñol entrés a Magatzems Mari, s'adonaria com en tres segons, l'argument que el va impulsar a escriure la seva novel·la, que després seria una de les seves obres de teatre més representada, queda una mica contradit i troba en la història d'aquesta família gironina de comerciants una altra versió d'aquest reconegut èxit del teatre català modernista.

Els vint-i-set capítols de la novel·la que porta per nom L'auca del Senyor Esteve, s'estructuren en tres parts: la primera descriu el naixement, la infantesa, l'aprenentatge i el casament de l'Estevet en el marc de la fundació i engrandiment del negoci: La Puntual; la segona ens presenta l'Esteve com a model de botiguer i és en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte amb Ramonet, el fill que vol ser artista i no vol heretar el negoci; la tercera part és la reconciliació entre l'artista i la classe social a la qual pertany. A Girona hem tingut la nostra auca particular. Un negoci de roba que comença antigament sota les voltes de la plaça del Gra de Girona, amb la Sra. Maria Casellas venent tela de roba a metres. L'any 1963, la propietària s'enamora de la casa noucentista d'en Rafel Masó que hi ha a l'avinguda Jaume I, i als baixos, transforma el magatzem en botiga, batejant-la amb el seu nom, com a símbol d'una modernitat dels seixanta. Arriba el seu fill, en Pere, que fa créixer, estabilitza i viu el dia a dia de la vida comercial gironina, i anys abans de la seva jubilació, i en un context comercial complicat, passa el relleu de la responsabilitat al seu fill que, com no podia ser màgicament d'una altra manera, es diu Esteve.

El nét transmet il·lusió, força, empenta. A vegades, un té la sensació que molta gent que és de cara al públic atenent la clientela el que voldrien és estar fent una altra cosa, o simplement mirant la tele a casa seva. L'espurna d'aquest article esclata quan l'Esteve, en un moment de la venda em diu: "Tinc la sensació que quan jo sóc a la botiga es ven més". Quina frase tan compromesa per a un jove que ha trobat el seu encaix, seguint l'estela d'una nissaga de comerciants de cap de comarca. Aquestes ratlles són un homenatge a tots aquells botiguers i botigueres que viuen l'ofici, i que lluiten per un comerç de proximitat amable i generador de riquesa. Només es pot competir amb el monstre de la globalització amb un somriure al llavis, amb una energia positiva i amb un tracte que et fa sentir especial. L'Esteve d'en Russinyol és un símbol del comerç català, com ho és el nostre Esteve gironí.

Avui tanquen la botiga. Però no s'espantin. Torna a obrir renovada. Un nou aire, nom nou: Aire de Girona. Llarga vida al llegat de la Maria, en Pere, l'Esteve, i....