En el seu recent viatge apostòlic a Mèxic, el papa Francesc s'ha mostrat, una vegada més, com un home de frontera, enviat per l'Esperit a les perifèries del nostre món. No només a les perifèries geogràfiques, sinó també a les existencials. En els seus discursos, i també en els seus gestos i mirades, el papa Francesc ha portat als més desvalguts de l'Amèrica Llatina, la tendresa i la misericòrdia de Déu.

Amb valentia i esperança, a la ciutat de Mèxic, el papa Francesc va denunciar les injustícies del nostre món, manifestades en els privilegis d'aquells que s'aprofiten dels més desvalguts: "Cada vegada que busquem el camí del privilegi o benefici d'uns pocs a costa del bé de la majoria, la vida és un camp fèrtil per a la corrupció, el narcotràfic i la violència". Per això, a la catedral de la ciutat de Mèxic, el papa Francesc encoratjava els bisbes mexicans a denunciar l'opressió i la mentida amb valentia i amb "coratge profètic", i a no utilitzar només "condemnes genèriques" i abstractes que no diuen res, ni són fruit d'un compromís amb els més pobres. Com Jesús de Natzaret, els cristians no podem ser políticament correctes, amb un llenguatge eteri que no tingui els peus a terra ni toqui els problemes concrets de la gent.

A Ecatepec, el papa denuncià també una altra plaga del nostre món, fruit d'una política que afavoreix les desigualtats i que busca l'enriquiment personal, sense tenir en compte les necessitats dels altres. El papa reconeixia que Mèxic és "una terra d'oportunitat", i per això lamentava els fluxos migratoris, provocats per "la necessitat d'emigrar per a somiar". El papa també va denunciar la insolidaritat i la indiferència dels governants davant la gent que no té treball, i per això demanà que en el treball, cap persona no sigui explotada.

Però va ser a San Cristóbal de las Casas, a Chiapas, on el papa va denunciar amb energia, la discriminació i la marginació que han patit al llarg dels segles els pobles indígenes amb les seues llengües i cultures, i per això digué a l'homilia de la missa, als indígenes que l'escoltaven: "Moltes vegades, de manera sistemàtica i estructural, els seus pobles han estat incompresos i exclosos de la societat". Per això, en un gest molt important, a la missa hi hagué la presència de les diverses llengües indígenes a les lectures i als cants.

Ja en el viatge de retorn a Roma, el Papa desaprovà l'actitud d'aquells que en compte d'obrir camins posen barreres i en compte de construir ponts, construeixen murs. A una pregunta d'un periodista sobre la posició antimmigració del precandidat republicà Donald Trump, el papa denuncià la tragèdia humana d'aquells que han de fugir de la fam i de la guerra. I per això digué, recordant que els murs no es troben a l'Evangeli (tampoc les reixes de Ceuta i de Melilla) que aquells que construeixen murs en compte de ponts, no són cristians.

El viatge apostòlic del papa Francesc ha estat per a tots els cristians, una crida a despertar-nos i a actuar a favor dels qui ho passen malament. No a viure com a anestesiats o endormiscats, absents al patiment de la humanitat. El papa ens demana que des de la misericòrdia, i en aquest Any Sant, els cristians baixem a la misèria dels més desvalguts, per traure'ls del seu sofriment. I és que la fe ha de ser sempre un camí d'alliberament, no de conformisme, ja que només així podrem trencar les cadenes que encara oprimeixen tants i tants germans nostres.