Els especialistes expliquen que la narració en política ho és tot: cal un discurs vendible que engresqui els votants. El pacte entre socialistes i ciutadans a la Moncloa és el primer gran acord entre partits d'àmbit estatal en la democràcia moderna.
Per un costat, fa que el socialisme aparegui com a iniciador de reformes necessàries, i per un altre, fa que Ciutadans mostri un perfil més progressista que allò que s'espera del partit que vol substituir al Partit Popular. La supressió de les diputacions, reclamada per Rubalcaba, ens enfronta a la dada que la Diputació és l'organisme que més recolza i finança la cultura a casa nostra. Es poden suprimir càrrecs polítics i prebendes. Alguns alcaldes han de donar exemple amb rebaixes de salaris, i eliminació de càrrecs de confiança que amaguen favors i privilegis. Però el suport a la cultura, com el finançament dels municipis més petits, és necessari.
El discurs de modernització passa per endegar mesures per cuidar els autònoms, un col·lectiu oblidat. En una societat en canvi, calen iniciatives que facin el menys dolorós possible els canvis. Aquesta és la batalla actual, més enllà d'estratègies nacionalistes o discursos de dreta i esquerra.
El partit que enfronti els problemes reals amb propostes reals, té més punts per créixer, com mostren les enquestes. Tant si hi ha nou Govern, com si votem de nou, és la tendència, davant de partits que s'oposen a tot, o volen un trencament, i d'altres que, malgrat governar, estan desapareguts del mapa.
