Cartes

01.03.2016 | 07:22

Intercanvi d'alumnes
del Vicens Vives
Josep Massegur fuster. girona.
Divendres que ve, els alumnes de Batxillerat de l'Institut sortiran d'Intercanvi d'alumnat a França i Alemanya. El meu fill es quedarà a Girona. Faltava una plaça i ell hi anirà el mes següent amb els del Batxillerat Internacional.
Quan anem a sopar amb els amics i no hi cabem, ho posposem o anem a un altre lloc, quan fem un viatge familiar i no hi ha places per tots, no s'hi va, o es canvia de lloc. No es dóna a un membre del grup un tiquet perquè un hi vagi un altre dia amb una altra família o uns altres amics.
Divendres marxaran i ell es quedarà a Girona. Quan ells facin classe, ell marxarà amb el Batxillerat Internacional.
Estarà apartat de totes les vivències de la classe, del millor del Batxillerat. No us ho perdonaré mai.

La hipocresia dels
sous dels polítics
JOSEP  MARIA  BOSCH. girona.
He de dir, de sortida, que no tinc res en comú amb la CUP, però quan van anunciar que els seus candidats tenien un codi ètic que els impedia de cobrar més de 1.500 euros al mes per les seves funcions polítiques, vaig pensar entre mi: «No ho hauria dit mai, però aquesta mainada tenen, també, algun valor» ... Fins que vaig arribar ara fa uns dies i em vaig assabentar que, darrere d'aquest enunciat, hi havia una de les preses de pèl més greus de la Democràcia. I me'n vaig assabentar -no us ho perdeu- per una sèrie d'opinions creuades que s'han dirigit, en aquest mateix Diari de Girona, el Sr. Josep Maria Amargant i un tal Lluc Salellas, ambdós de la Diputació de Girona: per cert, us convido a llegir les dues opinions, perquè están molt ben escrites, en particular la del Sr. Amargant, que inclou un humor tipus Chiquito de la Calzada que la fa més amena.
Bé, doncs, en aquestes opinions, m'he assabentat que aquests 1.500 euros al mes no volen pas dir que els contribuents guanyem res. Ben al contrari. El Sr. Lluc Salellas cobra dos sous de dos organismes públics (desconec si té alguna altra activitat retribuïda, però molt em temo que sí) i, el que fa és donar a la CUP el que superi els 1.500 euros al mes. Com es pot suposar, per als administrats ens és igual que ho doni a la CUP, a la FAES ó a la «mateixíssima» Fundación Francisco FrancoÉ A nosaltres, el que ens preocupa és que un polític tingui dos (i tres) sous, perquè està clar que no fa dos (ni tres) jornades laborals. I ens preocupa perquè això passa massa sovint, també a casa nostra. I, desgraciadament, de casos com aquests, tots en coneixem un munt. Es més, vull recordar que aquesta manera un xic «mafiosa» d'actuar, és la mateixa que fa servir una altra organització, afortunadament molt més generosa amb els seus associats, que està a les antípodes ideològiques, filosòfiques i socials, de la CUP. I és que, tal com diu l'imaginari popular É «Tots els extrems es toquen».
D'altra banda, i pensant en aquest cas, en l'Evangeli, vull recordar, també, aquella dita que «és més fácil que un camell passi per l'ull d'una agulla, que un fill de papà militi en una organització d'extrema esquerra».

La màquina més letal
de matar
josep m. loste i romero. portbou.
Més enllà de revisar els protocols dels Mossos de Trànsit, el que ens hem de començar a plantejar és que, independentment de les responsabilitats civils i penals, en els accidents excepcionalment greus caldria aplicar una sanció administrativa que impliqués la retirada immediata del carnet de conduir per sempre. Per altra banda, s'haurien d'endurir les penes als conductors relacionats amb atropellaments de vianants i, a més, considerar, penalment, un delicte molt greu conduir sense llicència o sota els efectes de l'alcohol o altres drogues psicotròpiques. Cal començar a combatre de debò l'incivisme de la carretera, ja que cada dia es demostra que l'automòbil -molt idolatrat per la publicitat televisiva- ha esdevingut una mala peça al teler que esdevé, massa vegades, la màquina més letal de matar en temps de pau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema