Propaganda

01.03.2016 | 10:16
Propaganda

Un comunicador és un professional de la comunicació de masses. Els manuals ensenyen que un consultor en comunicació ha de dominar les tècniques de persuasió per vendre un producte o servei, ja sia un raspall de dents, la imatge d'un polític o la marca d'una ciutat. L'objectiu del comunicador és estructurar un missatge que ha d'emocionar els destinataris.

Per desenvolupar les seves funcions s'ajuden del disseny gràfic, de les tècniques multimèdia i de les eines de comunicació 2.0 (dispositius mòbils, Internet, apps i web interactiva).  Per tant, les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) han contribuït a l'avenç de les tècniques de publicitat i de propaganda. És admès que la publicitat es refereix a oferir quelcom per aconseguir una finalitat econòmica. En canvi, la propaganda està destinada a transmetre idees, doctrines, opinions o creences. Sovint ambdós termes s'entrellacen, encara que, etimològicament, propagar és intentar manipular l'opinió pública i fer publicitat es intentar persuadir per obtenir un benefici econòmic. 

Ara bé, tant han canviat les formes de manipular consciències? No, si ens atenem a les predileccions d'alguns consultors en comunicació política i empresarial. La seva activitat s'inspira en Propaganda, un opuscle d'Edward L. Bernays (1891-1995), publicat l'any 1928. Un referent de la modernitat és un vell llibre d'un personatge controvertit que va aplicar la psicologia a les relacions públiques.

La seva idea clau era que: «La manipulació conscient i intel·ligent dels hàbits i les opinions de les masses és un element important en la societat democràtica. Els qui manipulen aquest mecanisme social imperceptible formen un govern invisible que dirigeix veritablement el país». Mira que bé!

La contribució d'aquest fanàtic va consistir en l'ús d'eines de suggestió per manipular les masses i per saber usar la tesi de l'inconscient de Freud com a instrument de màrqueting. En efecte, Bernays propugnava que, per interessar les persones a consumir un producte o una idea, no és informant-los, sinó emocionant-los.

Doncs bé, en el camp de la comunicació política actual persisteix la idea de propaganda del passat basada en principis persuasius amb finalitats ideològiques. Alhora, s'hi ha afegit tècniques emprades en la publicitat comercial.

Exemples de màrqueting polític són el cicle Re-mou, organitzat l'any 2011 per l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners amb l'objectiu de donar suport a la dinamització de l'economia local i les jornades participatives del Repensa Lloret per tal d'elaborar la marca i el futur del municipi.

És a dir, la propaganda no es crea ni es destrueix, només es transforma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema