· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

02.03.2016 | 09:01

Legalitat segrestada?
Xavier Serra Besalú. GIRONA.
El ministre espanyol de Justícia recorda que la legalitat «està per sobre» de l'àmbit polític, i crec que estem d'acord que els desordres no són pas un camí recomanable. Dit això, em temo que -en boca d'alguns polítics- només hi cap «la legalitat que ells imposen». O sigui, ells decideixen que ja no es pot fer política dins «la seva» legalitat. I si s'analitzés la complementarietat entre «legalitat» i «legitimitat»?
Seguint aquest criteri del Sr. Rafael Catalá potser encara estaríem sota un règim feudal, seria il·legal que les dones, elles soles, obrissin un compte corrent o fins i tot, en alguns països, es conservaria la discriminació «legal» per a les persones de raça no blanca. Gens bonic. Per tant, cal escoltar la gent, gent de pau i ordre, amb drets, i no amenaçar dia rere dia d'«il·legalitzar-la».

Joves polítics sense sentit democràtic
JOAN JANOHER i SADURNÍ. FORALLAC.
Què podem esperar de la nova fornada d'aspirants a la presidència? Pel que veiem amb el seu programa, volen ignorar l'afer català i signen un compromís fora de contex, envers el referèndum, excloent tota opció de valorar i donar validesa a la nostra proposta tan rellevant i totalment democràtica. Sembla, doncs, que el possible candidat Pedro Sánchez i el col·laborador Albert Rivera vulguin seguir les passes totalitàries com impositores de l'antic règim franquista.
Jo em pregunto com a ciutadà, per què són tan poc curosos i coneixedors de la realitat política actual? D'on han sortit les seves idees tan cavernícoles i dictorials? I a més, què persegueixen??No s'adonen que estem al segle XXI, on vivim una altra necessitat i realitat política? Que despertin d'una vegada i no pretenguin per la seva joventut jugar amb els sentiments d'un poble. No podem contemplar com acceptar la seva ignorància, han de madurar més.
El socialisme, pensant amb el federalisme tan allunyat, no respon pas a les necessitats socials com a partit d'esquerres. Per l'altre costat, Ciutadans, fent gala d'una clara fotocòpia als programes radicals dels populars. Plegats, no responent al moment real de la transició de fa 40 anys. Viuen una altra etapa equivocada que no convé per al país. La dimensió que ara ens pertany no mereix que els nouvinguts no tinguin els valors com els sentiment de respectar la democràcia.

Carta oberta als jutges que obeeixen una Constitució imposada
Enric Carcereny. Lloret.
Catalunya sempre ha acollit tot tipus d'immigració, tot aportant els mitjans econòmics, socials i educatius necessaris a aquest objectiu. Aquest sistema també s'enfocarà a la recuperació de determinats sectors de la població procedent de les primeres onades immigratòries i als seus fills, amb la finalitat que completin el seu procés de ciutadania catalana. Ha construït una vida associativa renovada en els diferents àmbits (cultural, social, esportiu, etc.) sense la intromissió forçada d'estructures imposades.
Els catalans som una nació europea amb més de mil anys d'antiguitat que ha produït, per tant, una cultura material i intel·lectual inclosa amb una llengua pròpia a través d'institucions econòmiques, jurídiques i polítiques pròpies.
La nació catalana va ser capaç de dotar-se també d'un sistema constitucional propi, dels més avançats d'Europa, que al segle XVIII va ser anul·lat per l'annexió anticonstitucional a l'Estat castellà. Perdudes les institucions de govern, ha resistit a la dominació política dels darrers tres segles tot desplegant un ampli moviment de renaixença cultural i política.
Som d'un poble, format de diferents onades d'immigració, i amb una consciència sòlida del valor de la nostra llengua, com a instrument general de relació social. La societat catalana és un exemple d'integració social i nacional.
La nostra història recent de renaixença cultural i política és un exemple de la importància del coneixement, la valoració i el reconeixement del propi patrimoni cultural nacional (lingüístic, històric, simbòlic, etc.). Aquest fet ens ha permès d'establir la nació cultural que som avui, i fa possible abordar ara amb plenitud, a través de la defensa ferma de la nostra existència al llarg dels anys.
«El robat és robat per més segles que passin. Amb quin dret es pot reclamar Gibraltar, si nosaltres no podem reclamar Catalunya?» (Àngel Guimerà, 1845-1924).
La democràcia, o la força dels vots, està per sobre de qualsevol Constitució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema