L'autor fa uns dies de «Somos sentimientos y tenemos seres humanos», abans havia pronunciat una altra frase que va triomfar a les xarxes: «los catalanes hacen cosas». Però crec que aquí la va encertar. Perquè molts membres de la casta espanyola només actuen en clau carronyaire, com la presidenta de Madrid, Cifuentes, que ha verbalitzat la seva voluntat de robar el Mobile Congres cap al km0. O la família reial, que va quedar ben retratada la setmana passada per les declaracions de Torres en el judici del cas Nóos com a inventora avant la lettre de l'economia circular. Els assessors del rei, el seu advocat i membres d'hisenda, així com la seva marmessora i amant Corinna aconsellaven la infanta i els seus borinots com evadir la legalitat i embutxacar-se diner sense ànim de lucre i prescindint d'impostos. I una de les maneres era autocontractant-se pagant des de Nóos treballs inexistents a Torres i Undargarin. Economia circular, com deia.
Aquest clima instal·lat a la capital és propi de búnquer on les aus carronyaires només saben sortir a depredar als seus entorns, però on els seus inquilins són incapaços de proposar una alternativa de canvi estructural del model econòmic, social, cultural i territorial de l'Estat. I per això, davant d'aquest panorama estàtic, Rajoy té raó: «Los catalanes hacen cosas».
Coses com que el Congrés del mòbil tanqui l'edició amb rècord d'assistents, superant els 100.000 visitants i que es repeteixi l'any que ve. Que sigui un èxit total del pavelló del grafè al MWC. Que s'hagi evidenciat en el MWC una explosió d'empreses emergents a l'entorn d'innovacions tecnològiques. I al mateix temps que hi ha una millora significativa de l'economia catalana amb 12.800 empreses IT i 84.000 empleats. Que enguany el 62% de les inversions a Espanya en start ups se l'hagi emportat Catalunya. Que noves multinacionals s'estableixen a Barcelona com a territori living lab, de laboratori d'idees i d'experimentació. Que Nestlé crea a Barcelona el seu centre mundial de serveis digitals.
És ben clar que alguns fem coses, mentre que d'altres, atrapats en el temps, hi volen posar tots els obstacles. I això no és bo, quan som a les portes d'un repte ecològic brutal, d'una aturada traumàtica del model de desenvolupament dels estats fins fa poc tractors globals, i amb una crisi d'identitat europea catalitzada pel problema del deute i l'emergència humanitària dels refugiats.
