· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

03.03.2016 | 08:54

Joaquim Bauxell,
el meu mestre de català
Ricard Teixidor Palau. SALT.
Fa poc que a Anglès s'ha inaugu?rat la biblioteca que porta el nom de Joaquim Bauxell. Vull recordar el que va significar per a mi aquesta gran persona. Era el curs 1970-71, quan jo vaig començar a fer de mestre al col·legi la Salle de Santa Coloma de Farners. Havia acabat els estudis de magisteri sense conèixer la meva pròpia llengua, n'era un analfabet. Qui volia aprendre el nostre idioma ho havia de fer gairebé en la clandestinitat. Per això, no vaig dubtar a apuntar-me a les classes de català que la Cambra de Comerç i Indústria de Girona va organitzar en aquest centre educatiu. Joaquim Bauxell va ser el meu mestre, el meu gran mestre. No solament em va ensenyar els primers coneixements de la nostra llengua, sinó encara més, em va ensenyar a estimar-la i fer-me adonar que Catalunya era la meva pàtria. El mestre Joaquim també escrivia poesia i era un ferm defensor de l'esperanto, del qual deia que havia de ser la llengua universal. Gràcies, Joaquim, pel teu mestratge.

Horitzó d'esdeveniments
Jordi Fornés Pol. anglès.
L'horitzó dels esdeveniments és el punt on convergeixen les forces i elements necessaris per forjar la història del temps. Allí, la història en pren forma i aquesta ens en dóna a nosaltres de la mateixa manera que ho faria un mestre escultor amb un bloc de marbre. Sovint, però, molts esdeveniments són oblidats, segurament de forma fortuïta i sense ànim d'ofendre. Però cal reconduir-ho, ja que viure en l'oblit o amb l'engany contribueix a desorientar i afeblir la nostra comunitat allunyant-la de la veritat.
És per això que vull fer menció als ?senyors Delfí Moragues, Manel Costa i Felix Fornés. Ells, com a membres de la junta directiva de l'antiga Cooperativa Unió Anglesenca, ubicada al carrer Indústria número 6, així com el local comercial del carrer Eixample número 20 d'Anglès, per unanimitat, acordaren donar aquestes finques a l'Ajuntament d'Anglès amb la condició que fossin destinades a equipaments públics.
Sense ells, doncs, la biblioteca pública Joaquim Bauxell d'Anglès no seria una realitat. És senzillament trist que ningú en fes cap mena de menció el passat dia 20 de febrer, dia de la inauguració.
Gestes com aquestes no poden ser oblidades, ens cal mesurar i atribuir cada cosa on correspon de manera justa i fidedigna per tal de no trasbalsar la història i viure en la falsedat o en l'oblit.

L'Escala
Lola Arpa Vilallonga. PERATALLADA.
Feia temps que no anava a l'Escala. Dinant, des d'un passeig davant del mar, he gaudit d'un espectacle inoblidable: al fons, sota un cel blau , les ruïnes d'Empúries entre el Pirineu nevat i el mar agitat. La resta, edificis nous buits, cases de pedra abandonades, naus, supermercats... «remodelació» de la plaça amb un pavimentat gris... i un únic arbre centenari trasplantat, amb poques garanties de supervivència, amb el cost del transport i el trasplantament, he pensat jo, podien haver omplert la plaça de tamarius. La calor a l'estiu serà potent... Si hi torno serà un dia d'hivern, amb tramuntana, només per poder tornar a gaudir de l'espectacle que m'ha ofert la natura.

Problemes a l'escola
Pla de Girona
PAU COLL BLANCO. GIRONA.
El motiu de la present és manifestar la meva indignació davant les reiterades actuacions que la directora de l'escola Pla de Girona, Lluïsa Garriga Mercader, ha fet per perjudicar la meva mare, Pilar Blanco Alsina, mestra i antiga secretària d'aquest centre, amb el vistiplau de la Inspecció d'Ensenyament, que han aconseguit que, després de més de trenta anys de professió, perdés totes les il·lusions i que es veiés abocada a agafar la baixa per depressió.
Ha vist com s'ha calumniat el seu nom per part de la direcció i s'ha dubtat de la seva professionalitat en les feines que havia fet de secretària.
També ha denunciat diverses il·legalitats comeses per la direcció a la inspecció d'ensenyament, sense cap resposta per part d'aquesta.
És incomprensible com un inspector en cap pot fer una carta sense firmar per llegir al Claustre per justificar unes actuacions incorrectes de la directora, faltant totalment a la veritat.
La meva mare només volia que la directora fes arribar a tota la comunitat educativa una circular explicativa on reparés les calúmnies que tant mal li han fet.
Però no ha pogut més, la coalició Lluïsa Garriga i la Inspecció d'Ensenyament ha estat un mur insalvable.
És una pena!, després de tanta dedicació, no s'ho mereix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema